Notícies

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya denuncia possibles irregularitats en un procés de selecció a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va presentar un recurs de reposició en defensa  de la “figura del criminòleg” davant possibles contractacions en aquesta localitat d’Osona.

El passat 29 de juny, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), publicava les bases reguladores per cobrir una plaça d’orientador laboral a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. Un dels requisits per accedir al procés de selecció, segons les bases publicades, era estar en possessió de la titulació de “Graduat en Psicologia o equivalent”.

El divendres 28 de juliol, els aspirants van rebre una comunicació, un tant estranya per part de l’Ajuntament, en resposta als recursos interposats pels Col·legis de Pedagogs i Educadors Socials.

L’Ajuntament de les Masies de Voltregà resolia en un Decret d’Alcaldia l’exclusió de la convocatòria a tots aquells aspirants que no estiguessin en possessió del títol de Llicenciat en Psicologia.

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va assabentar-se dels fets gràcies a la col·laboració d’una aspirant llicenciada en Criminologia que va témer estar a la mateixa  situació d’indefensió que els aspirants que havien reclamat.

La Comissió Gestora del Col·legi de Criminòlegs va actuar amb molta rapidesa presentant un recurs de reposició pocs dies abans de finalitzar el termini legal per fer-ho.

En el recurs, es fonamentava les capacitats i l’habilitació dels criminòlegs davant de l’Administració Pública per ocupar llocs com els oferts en aquest ajuntament. També se sol·licitava expressament  permetre la participació en el procediment de selecció per la creació d’una borsa de tècnics d’orientadors laborals als Llicenciats o Graduats en Criminologia.

Pocs dies després, el dilluns 7 d’agost, el consistori rectificava amb un nou Decret d’Alcaldia, on exposaven la nova obertura d’una segona convocatòria on es permetrà l’accés a la participació dels aspirants amb titulacions oficials en Criminologia.

El Govern de la Generalitat aprova la creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya

El Govern ha aprovat el Projecte de decret perquè els criminòlegs titulats tinguin el seu propi col·legi professional. Fins ara, aquests professionals només es podien col·legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest col·legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes.Ara, el Parlament s’haurà de pronunciar sobre l’interès públic de l’existència d’aquest col·legi. Si el Parlament hi dona el vistiplau, el Govern podrà aprovar un decret, que serà l’últim pas necessari per a la creació del col·legi. Llavors, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs haurà de constituir la Comissió Gestora del Col·legi, que en redactarà els estatuts en un termini de tres mesos.La professió de criminòleg aborda l’estudi del crim amb l’objectiu d’aportar una informació vàlida i contrastada sobre l’infractor i la víctima. Els àmbits d’actuació professional dels criminòlegs estan relacionats amb la seguretat pública i els centres penitenciaris. Pel que fa a l’empresa privada, els criminòlegs treballen en l’assessorament a empreses de seguretat de les anàlisis de risc, les tecnologies de la seguretat, la planificació i la gestió de seguretat.

Competència en matèria de col·legis professionals

L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals. La Llei 7/2006, d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment de creació –mitjançant un decret del Govern– d’aquestes corporacions.Aquesta Llei estableix, a l’article 37.1, que només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereixi un títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin. Tanmateix, correspon al Parlament apreciar l’interès públic i d’especial rellevància social o econòmica de la professió.