La ciència avança, en part, en funció dels canvis que reclama la societat i, a mesura que la societat canvia, també avança l'evidència científica.
La pandèmia ha posat en relleu més que mai la necessitat de resposta amb les persones que es troben en una situació de més risc d'exclusió social i, sobretot, de les persones sota mesura judicial. Entre aquestes persones i situacions, és imprescindible tenir cura de la salut integral d'aquest col·lectiu sense oblidar qui s'encarrega de la seva rehabilitació i reinserció.
El problema de les situacions de gran impacte, com han estat les darreres morts ocorregudes als centres penitenciaris catalans o l'agressió sexual a una funcionària, és que es perd el distanciament emocional que s'ha de tenir per poder avaluar amb rigor quines han estat les causes i protocols executats que podrien haver evitat aquestes situacions i que han mostrat una realitat del sistema penitenciari català sovint invisibilitzada.
El nostre és un sistema on queda molta feina per fer però que, malgrat no ser perfecte, està evolucionant en la direcció correcta. No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana.
Donem suport al Departament de Justícia per seguir endavant amb el Model de Participació i Convivència (MPiC) i les diferents mesures ja iniciades en pro de la millora i garantia dels drets humans a les presons catalanes, tal com s'hi ha apostat durant l'última dècada, amb la intenció de fer un canvi cap a la governança dels centres implicant a tots els agents que intervenen al procés de reinserció de la persona mentre en milloren el clima fomentant la promoció de valors prosocials.
No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana.
Cal destacar l'aposta que es realitza des del Departament a través de diferents mesures pel compliment de les penes en comunitat, ja que, tal com indiquen els últims estudis, una sortida progressiva al llarg de la condemna dóna millors resultats per reduir la reincidència delictiva i el tractament dut a terme en comunitat és molt més efectiu que el que pot treballar-se dins el centre.
Tal com s'indica al Pla Estratègic d'Execució Penal d'Adults (PEEPA), aquest és un model orientat a promoure la convivència i seguretat, el respecte als drets humans, la dignitat de les persones i la corresponsabilitat de l'Administració i les entitats del Tercer Sector. Són dos agents que sempre van de la mà i sense els quals aquest model no funcionaria. De la mateixa manera, tampoc ho faria sense la participació de la societat civil en les polítiques d'execució penal.
Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives.
Des del Col·legi de Criminòlegs considerem que en aquest model no té cabuda convertir els funcionaris de presons a agents d'autoritat, debat que ja sembla estar resolt a la resta de l'Estat. Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives. Si l'objectiu és disminuir i prevenir les agressions cap al funcionariat d'interior, des de la Criminologia sabem que no existeix el risc zero de patir agressions, molt menys dins d'un context de presó, i que la severitat del càstig no redueix la conducta violenta. Aquests patrons responen a factors multicausals i és precisament des de l'evidència científica que s'ha d'intervenir i prevenir, per tenir cura del nostre personal al màxim possible. És innegable la tasca que realitzen les persones funcionàries d'interior, que donen resposta a moltes necessitats dins de les presons, són l'eix central de la seguretat i l'ordre, promovent a través del contacte directe la rehabilitació i reinserció de les persones penades.
El mateix Departament reconeix la importància i necessitat de continuar treballant en el protocol marc de prevenció de suïcidis a les presons catalanes. Fruit de la preocupació per erradicar al màxim possible tant el suïcidi com altres tipus de violència autodirigida, conductes violentes i de trencament de condemna, es van implementar protocols i eines d'avaluació del risc, dissenyades i avaluades per psicòlegs i criminòlegs.
Els factors que afecten el suïcidi són multicausals i un d'ells és l'aïllament. És un factor ambiental en el qual es pot influir i, per tant, tant l'estada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) com el moment d'ingrés a presó són moments claus, segons els estudis, per la prevenció.
Al maig es va aprovar la "Circular 2/2021, sobre el Protocol d'aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya" que introdueix canvis amb relació a l'aïllament i la contenció mecànica, així com el tractament que es dóna al DERT, activant un nou protocol d'aplicació de mitjans de contenció i un programa que doni alternativa a l'actual model de cel·les d'aïllament. Tenint en compte que cal temps per formar al personal penitenciari en la utilització de tècniques de contenció verbal i l'ús de contenció general i mecànica, és un avenç imprescindible.
El sistema penitenciari i d'execució penal és constantment avaluat per professionals de diferents disciplines, on la Criminologia juga un paper fonamental. La nostra ciència a Catalunya té molt pes gràcies a la qualitat del personal investigador de les Universitats i del Tercer Sector, fomentant les investigacions i avaluacions dels i les nostres professionals de l'execució penal i penitenciària que estan enfocats cap a la millora contínua.
Sabem que totes les disciplines aporten valor a la intervenció, però la Criminologia esdevé un instrument molt valuós que ajuda a l'evolució del model d'execució penal, que no queda exempt de necessitats de millora amb crítica constructiva fonamentada en la ciència. Per això reivindiquem la necessitat d'introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l'àmbit de la intervenció i l'execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector. Tornem a posar-nos al servei del Departament, tal com ho hem fet en altres ocasions, per treballar i col·laborar en tot allò que pugui ser necessari.
Per això reivindiquem la necessitat d’introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l’àmbit de la intervenció i l’execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector.
Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
14 de juliol de 2021
