Notícies

El cas de La Manada des d'una perspectiva criminològica

Ja fa uns dies que la sentència del cas conegut com “La Manada” va sortir i els mateixos dies fa que assistim a tota mena d’opinions, tant per part de la societat com per part d’experts. Com a Col·legi de Criminòlegs hem deixat passar els dies perquè sabem que la impulsivitat és un factor de risc, no només de la delinqüència i la conducta antisocial, sinó també de deixar de ser objectius. És per això que hem cregut convenient pronunciar-nos des de l’empatia i des de la criminologia positiva, en els següents termes:

  1. No entrarem a valorar el contingut jurídic de la sentència, donat que d’això ja se n’encarreguen altres professionals. Sense accés a les proves pericials i sense haver estat presents al judici, no podem jutjar la interpretació d’aquestes proves.
  2. Des del punt de vista de les reaccions socials, és evident que estem presenciant un canvi important en la sensibilitat de la societat cap als delictes contra les dones i cap a conductes abans normalitzades, algunes considerades com a micromasclismes. Aquesta perspectiva i debat que existeix, sense dubte, considerem que és necessària per poder avançar com a societat. Sobre aquestes reaccions, perfectament i legítimament comprensibles, volem fer les següents consideracions:
    • L’evidència científica ens mostra que el suport social, tant a víctimes com a agressors, és el que millor funciona per prevenir patir i cometre actes antisocials i delictius. Però la confrontació i la destrucció que comporta el conflicte que s’ha creat en la societat significa més violència. Considerem qualsevol conducta delictiva com a reprovable, però la tolerància zero ha de ser cap a les conductes, mai cap a les persones.
    • Cal entendre que algunes de les expressions de la ciutadania poden ser, en part, fruit de l’espera de més duresa, en termes de sanció penal, però és important no perdre de vista el que ens ha portat a repensar les conductes en les agressions sexuals, que no només pateixen dones adultes, sinó també menors. I no només per rigor acadèmic, sinó per entendre les diferències de les motivacions i conseqüències de les conductes.
  3. Des del punt de vista de la reacció penal, no podem estar d’acord que sigui necessària més duresa per castigar als delinqüents, ni tampoc que es reformi el codi penal en termes de punició: l’estada a presó, necessària, com a sanció, està fora de tot dubte, però el que marca la diferència és el tractament. Per reduir els nivells de reincidència cal incidir més en el tractament i no en la durada de la condemna.
  4. Des d’una òptica victimològica ens hem de plantejar, com a societat, com reaccionem davant determinats casos mediàtics. Que ens hàgim bolcat amb la víctima no és un problema, sinó que aquesta persona, donada la transcendència mediàtica del cas, cada dia està revivint el trauma. Les mostres de suport massives no són contraproduents, sinó l’ús que se n’està fent en mitjans i xarxes socials, que fan que el tema no acabi mai per a la víctima.
  5. Per últim, creiem que la justícia necessita els professionals de la criminologia per poder millorar en la valoració de les proves. El legislador necessita saber què diu l’evidència criminològica vers l’eficàcia de les sancions. També la ciutadania necessita aquesta ciència per saber què convé millor per fer front a la conducta antisocial i delictiva. De la mateixa manera, les víctimes necessiten un suport en termes positius que des de la criminologia s’ofereix. I els delinqüents, evidentment, necessiten que treballem amb ells per poder evitar en la mesura del possible la reincidència.

Per tant, concloem amb les següents consideracions:

  • Les víctimes necessiten suport, empatia i evitar processos de revictimització: això últim encara és més difícil amb les reaccions socials desmesurades que no atenen als fets ni a les necessitats de les víctimes.
  • Les víctimes no necessiten sancions més greus sinó reparació del dany en la mesura del possible, per més que la revenja sigui un pensament molt “naturalitzat”.
  • Els agressors, especialment els sexuals, tenen un seguit de factors de risc que, en gran mesura, es poden treballar, i també factors de protecció i amortidors que es poden potenciar per prevenir.
  • Sense tractament la majoria d’agressors sexuals no reincideixen. Quan se’ls tracta, ho fan encara menys. És per això que necessitem més tractament criminològic.
  • Hi ha persones d’alt risc que poden sortir en llibertat sense rehabilitar: és important que la valoració del risc que fem els i les professionals de la criminologia hi sigui present, perquè es pot evitar reincidència i millorar els tractaments.
  • Augmentar la durada de les sancions (sent ja el quart país europeu en llarga durada de compliment de condemnes i tenint uns dels codis penals més durs) no pot prevenir la delinqüència ni redueix la reincidència. Al contrari, té un escàs efecte en termes de prevenció i un efecte contraproduent en termes d’estada a presó.
  • Els correlats de les agressions sexuals són diversos: no només el masclisme i l’estructura masclista estan presents com a factors de risc. Aquests conceptes poden tenir, evidentment, aparellades algunes distorsions cognitives. Però, sent d’especial interès al tractament i la prevenció, no són únicament els únics factors d’intervenció. És per això que fiar-ho tot a aquest factor és altament perillós per a les polítiques de prevenció i intervenció. Necessitem treballar tots els ingredients presents als diferents tipus de delinqüents i de delinqüència.
  • És cabdal encabir els nostres serveis professionals de manera transversal a la ciutadania i a les institucions, perquè el nostre coneixement és útil i necessari, i la prevenció de la delinqüència és un tema de vital importància.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 10 de maig de 2018

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ja figura oficialment al registre de col·legis professionals de Catalunya

Ja s’han aprovat i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, fet que oficialitza i legitima la decisió presa en l’Assemblea Constituent del passat 25 de gener. Per tant, el Col·legi ja és una institució amb ple dret per actuar autònomament. Podeu trobar el document a la web de la Generalitat.

D’altra banda, tres mesos després de la nostra obertura, ja podem anunciar que comptem amb quasi 100 sol·licituds de col·legiació rebudes i que anirem resolent en els pròxims dies. A més, ja estem preparant alguns cursos de formació i d’orientació laboral que anunciarem en les pròximes setmanes. Per últim, també està prenent forma la borsa de treball que obrirem a través de Linkedin exclusivament pels nostres col·legiats i col·legiades i que anunciarem també ben aviat.

Primera reunió del Col·legi amb els coordinadors dels Graus en Criminologia

El passat dia 20 de març, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va convocar la primera reunió amb els coordinadors d’estudis dels graus de Criminologia a Catalunya. A la reunió hi van assistir la Dra. Ester Blay Gil, Professora del Grau de Criminologia a la Universitat de Girona, el Dr. Josep Cid Moliné, Coordinador d’Estudis de Criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. David Felip Saborit, Director del Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Víctor Gómez Martín, Cap d’Estudis de l’Ensenyament de Grau de Criminologia de la Universitat de Barcelona, el Dr. Arturo González de León Berini, Director d’Estudis del Grau de Criminologia i Seguretat de la Universitat Abat Oliba CEU,  i el Dr. Josep Maria Tamarit i Sumalla, Director del Programa de Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Per part de la Junta de Govern del Col·legi hi va assistir Daniel Limones Silva, President del Col·legi, David Buil Gil, Vocal de formació universitària, avaluació i ordenació acadèmica, i Isabel Díaz Navarro, com a representant de la borsa de treball del Col·legi.

L’objectiu d’aquesta primera reunió respon a l’interès d’establir els mecanismes de comunicació entre el Col·legi i les universitats i assentar les bases dels futurs convenis de col·laboració bidireccionals que des del Col·legi ens agradaria poder impulsar amb cadascuna de les universitats.

Els punts més importants de la reunió van ser, per una banda, les sortides professionals dels criminòlegs, així com les actuacions que es porten a terme des de les diferents universitats per tal d’apropar el món laboral als futurs titulats i el paper que pot arribar a jugar el Col·legi en aquest camí. I d’altra banda, sobre l’estat de la formació universitària en criminologia, especialment de postgrau, que des de les universitats es poden oferir als titulats per tal d’ampliar la seva ocupabilitat.

Obrim el procés de col·legiació

Aquesta setmana s’obre el procés de col·legiació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, un mes i mig després de l’Assemblea Constituent del Col·legi. Abans d’introduir quin és el procés que s’ha de seguir per a la col·legiació, volem transmetre algunes idees sobre la importància de col·legiar-se en el nostre àmbit professional. Tractem així de donar resposta a la pregunta “per què col·legiar-me”?

Tots units tenim més força

Col·legiar-se és donar un pas més en la defensa del col·lectiu, un pas més per fer força per superar col·lectivament alguns dels principals problemes dels criminòlegs a la societat catalana. Molts tenim els mateixos patiments: “trobaré feina?”“per què no puc presentar-me a aquesta oposició?”“on puc rebre formació relacionada amb aquesta branca de la criminologia que sigui de qualitat?”, entre altres.  D’una banda, el Col·legi s’ha d’entendre com una eina de defensa de la professió, per vetllar pels interessos del col·lectiu. Davant del Col·legi les persones plantegen els problemes com a individuals, però és el Col·legi qui s’encarrega de transformar-los en els interessos del col·lectiu

Representació i defensa de la professió

Defensem el correcte exercici professional davant de les persones que realitzin una mala praxis de la professió, ja provinguin d’un altre camp professional -intrusisme- o de la pròpia criminologia. El Col·legi també representa el nostre col·lectiu professional davant les administracions públiques, institucions polítiques i empreses.

El Col·legi és l’espai que facilitarà la participació col·lectiva

Els criminòlegs han estat històricament un col·lectiu molt actiu i un motor de canvi social, però ara tenim un vehicle que ens representa a tots, i mitjançant el qual podem arribar a obrir moltes portes que semblaven tancades. I això ho farem un amb un Col·legi fort i participatiu, però sobretot cohesionat.

Tothom podrà participar al Col·legi. Es continuarà amb les Assembles, s’establiran comissions de treball que seran obertes a totes les persones col·legiades, es donarà suport a les noves idees, i tot això s’aconseguirà mitjançant la participació de tots.

Formació continuada i noves competències per als col·legiats

És una obligació de qualsevol Col·legi tractar de mantenir als seus col·legiats actualitzats, per tal de facilitar el desenvolupament professional. L’exercici professional de manera individual crea, dia rere dia, la marca col·lectiva de la criminologia. Per aquest motiu es desenvoluparan formacions i especialitzacions a demanda dels col·legiats. A més, es donarà la possibilitat de tenir descomptes per a l’assistència a jornades i congressos.

Borsa de treball

Es donarà suport a la recerca de feina, es faran arribar ofertes i es prospectaran servis públics i empreses privades on tingui cabuda la figura del criminòleg. També es realitzaran tallers d’inserció professional, s’organitzaran jornades i s’obriran convenis amb altres associacions.

Quin és el procés de col·legiació?

Si ja estàs convençut, només has de descarregar-te aquest formulari, emplenar-lo amb les teves dades, i fer-nos arribar el formulari per correu a la seu del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya a carrer Balmes, 129 bis, 4t 2a, 08008 Barcelona; juntament amb una fotocòpia compulsada que acrediti la possessió del títol de Llicenciatura o Grau en Criminologia, una fotocòpia del teu DNI/NIE i la documentació necessària per a sol·licitar el pagament de la quota reduïda, quan sigui necessari. Pots trobar tota la informació sobre la sol·licitud de col·legiació aquí i sobre les quotes de col·legiació aquí.

Nous avenços en el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya

Després de l’Assemblea Constituent del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el passat 25 de gener de 2018, la Junta de Govern ha iniciat els diferents tràmits per a formalitzar la constitució del Col·legi i obrir el procediment per a que les persones interessades es puguin col·legiar. El Col·legi també participa en activitats d’interès per al futur professional.

En primer lloc, es va entregar una còpia dels Estatuts aprovats per l’Assemblea Constituent al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal que aquests siguin revisats per l’administració i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’ha dut a terme el tràmit per a la sol·licitud del NIF del Col·legi i per a la obertura del compte bancari.

En segon lloc, la Junta de Govern del Col·legi ja ha programat el calendari anual de reunions, del qual ja s’ha dut a terme la primera de les reunions, i la següent tindrà lloc el proper 22 de març. El Col·legi també ha iniciat els primers contactes amb les universitats i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

I, en darrer lloc, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha estat convidat a participar a la taula rodona“Passat, present i futur de la Criminologia a Espanya” organitzat per l’Associació Criminología y Sociedad. L’acte tindrà lloc el dia 6 de març a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, i també hi participaran representants de la Federación de Asociaciones de Criminólogos de España (FACE), la Asociación Andaluza de Criminólogos (AndaCrim), la Red Española de Jóvenes Investigadores en Criminologia(REJIC), la Sociedad Española de Investigación Criminológica (SEIC) i la Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología (SIEC).

Durant les properes setmanes seguirem informant sobre les activitats que s’estan impulsant des del Col·legi, així com sobre el procés de col·legiació, que esperem poder impulsar durant les properes setmanes.