Noticias

El passat dia 25 de maig de 2017, es va aprovar la creació del Col·legi Professional de Criminòlegs de Catalunya. Dintre d’aquesta premissa, i treballant pel futur de tots els professionals de la Criminologia, s’ha encetat una nova línia de treball, enfocada a què el criminòleg/a pugui tenir-se en compte com a professional de la mediació dintre el territori de Catalunya.

Les primeres actuacions que s’han portat a terme aquest camp ha estat la participació per part de la Comissió Gestora del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, sent partícip de la Reunió del Comitè Assessor del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (CMDPC), on el passat dia 20 de juny es va realitzar una reunió per parlar sobre el projecte pilot realitzat a Catalunya vers el “Coordinador de parentalitat”, figura inexistent fins a l’actualitat.

Aquesta nova figura pretén crear un/a professional que doni suport a les famílies i als tribunals en aquelles execucions de sentència on existeixi un conflicte parental. Entre d’altres funcions del coordinador de parentalitat s’ha de fer menció a les tasques com a instrument de suport i assessorament sobre les necessitats afectives, físiques i psíquiques dels infants i adolescents, vetllar pel seu correcte desenvolupament i garantir els drets de l’esmentat col·lectiu.

Respecte a les competències que havia d’acreditar aquesta figura es va valorar que havia de demostrar experiència en el coneixement de resolució de conflictes i de mediació, alhora també de coneixements vers el sistema jurídic i tractament amb famílies.

En aquest programa pilot no es va tenir en compte al criminòleg/a donat que, en el moment de realitzar la prova pilot no s’havia consolidat el col·legi professional i, per tant, no tenia conveni amb el CMDPC per dur a terme projectes transversals, aquest fet va donar peu a sol·licitar una reunió amb la Directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, la Sra. Sílvia Grau Beltran, el passat 25 de juliol.

La reunió va ser molt productiva i fructífera, donat que es va poder presentar el perfil del criminòleg/a. També es va acordar que, un cop es trobi consolidat el Col·legi professional de criminòlegs, es realitzin noves reunions amb el CMDPC per a formalitzar un conveni de col·laboració per formar part del registre de mediadors de Catalunya. Això implicarà que els titulats en Criminologia que disposin d’estudis vers la mediació podran exercir com a mediadors en l’àmbit privat en Catalunya.

Per últim, val a dir que, arrel de la entrevista amb el CMPDC, va sorgir la inquietud de parlar amb la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, a efectes de portar a terme una reunió i presentar-nos com a Comissió Gestora del Col·legi professional de criminòlegs. La finalitat de programar aquesta reunió té com a finalitat treballar de manera transversal i introduir als criminòlegs com a professionals de la mediació en el àmbit de la justícia juvenil, donat què a l’actualitat té les competències i els coneixements per a desenvolupar aquesta professió.

Seguirem treballant per ampliar i donar a conèixer la nostra tasca, tot esperant que, com a Criminòlegs/es, ens aconseguim incorporar al capdavant de la mediació.

El passat dia 6 d’agost de 2017, el Dr. David Cuaresma Morales, en qualitat de president de la Comissió Gestora del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, va enviar una carta a la consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Dra. Clara Ponsatí i Obiols, en la que es recolza la sol·licitud d’incorporació de les titulacions de grau i llicenciatura en Criminologia a la taula de titulacions que capaciten per impartir docència als ensenyaments de secundària.

…aquests professionals es troben en condicions de poder aportar una visió de conjunt, omnicomprensiva i flexible de forma tal que pot aportar coneixement científic als fets socials, i molt específicament al fenomen criminal, així com mitjans instrumentals per al seu tractament, avaluació i pronòstic…

En l’escrit, s’assegura que “la Criminologia, com a disciplina científica de caràcter empíric, basada en la utilització de mètodes i instruments reglamentats per a la recollida sistemàtica d’informació i la validació de les hipòtesis i teories que se’n deriven i en les que es fonamenta, es situa en el mateix plànol que altres ciències com la Psicologia, la Sociologia, l’Antropologia o l’Economia”. Igualment, es fa menció a les diferents matèries obligatòries dels graus de criminologia que son directament aplicables en els ensenyament de secundària: “especial menció cal fer de les matèries pròpies de l’àrea de coneixement Psicologia evolutiva i de l’Educació”.

Una part significativa de les assignatures, tant troncals com optatives i de lliure elecció, que conformen aquests estudis contenen matèries relacionades amb la prevenció primària de la delinqüència…

Tanmateix, la carta també remarca que una part significativa de les assignatures impartides en els graus de criminologia contenen matèries relacionades amb la prevenció primària de la delinqüència, relacionada directament amb la intervenció socioeducativa amb menors i joves, com ho poden ser  l’educació per a la prevenció en l’àmbit escolar i familiar de les conductes conflictives relacionades, per exemple, amb la multidiversitat ètnica i cultural o les diferències socioeconòmiques, que permeten actuar adequadament sobre els elements i factors que més relacionats es mostren amb la criminalitat o la conducta desviada.

Creiem capacitats a aquests professionals per a impartir matèries dirigides a fomentar l’esperit cívic i qualsevol de les relacionades amb els programes de diversificació curricular…

Per acabar, l’escrit conclou “proposem com a més adequades per a l’exercici professional docent dels criminòlegs i criminòlogues, les matèries relacionades amb l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. En particular, inicialment, la següent relació de matèries podria ser un exemple de l’àmbit docent d’aquests titulats: Ciències Socials, Geografia i Història; i Educació ètico-cívica”.

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va presentar un recurs de reposició en defensa  de la “figura del criminòleg” davant possibles contractacions en aquesta localitat d’Osona.

El passat 29 de juny, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), publicava les bases reguladores per cobrir una plaça d’orientador laboral a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. Un dels requisits per accedir al procés de selecció, segons les bases publicades, era estar en possessió de la titulació de “Graduat en Psicologia o equivalent”.

El divendres 28 de juliol, els aspirants van rebre una comunicació, un tant estranya per part de l’Ajuntament, en resposta als recursos interposats pels Col·legis de Pedagogs i Educadors Socials.

L’Ajuntament de les Masies de Voltregà resolia en un Decret d’Alcaldia l’exclusió de la convocatòria a tots aquells aspirants que no estiguessin en possessió del títol de Llicenciat en Psicologia.

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va assabentar-se dels fets gràcies a la col·laboració d’una aspirant llicenciada en Criminologia que va témer estar a la mateixa  situació d’indefensió que els aspirants que havien reclamat.

La Comissió Gestora del Col·legi de Criminòlegs va actuar amb molta rapidesa presentant un recurs de reposició pocs dies abans de finalitzar el termini legal per fer-ho.

En el recurs, es fonamentava les capacitats i l’habilitació dels criminòlegs davant de l’Administració Pública per ocupar llocs com els oferts en aquest ajuntament. També se sol·licitava expressament  permetre la participació en el procediment de selecció per la creació d’una borsa de tècnics d’orientadors laborals als Llicenciats o Graduats en Criminologia.

Pocs dies després, el dilluns 7 d’agost, el consistori rectificava amb un nou Decret d’Alcaldia, on exposaven la nova obertura d’una segona convocatòria on es permetrà l’accés a la participació dels aspirants amb titulacions oficials en Criminologia.

El Govern ha aprovat el Projecte de decret perquè els criminòlegs titulats tinguin el seu propi col·legi professional. Fins ara, aquests professionals només es podien col·legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest col·legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes.Ara, el Parlament s’haurà de pronunciar sobre l’interès públic de l’existència d’aquest col·legi. Si el Parlament hi dona el vistiplau, el Govern podrà aprovar un decret, que serà l’últim pas necessari per a la creació del col·legi. Llavors, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs haurà de constituir la Comissió Gestora del Col·legi, que en redactarà els estatuts en un termini de tres mesos.La professió de criminòleg aborda l’estudi del crim amb l’objectiu d’aportar una informació vàlida i contrastada sobre l’infractor i la víctima. Els àmbits d’actuació professional dels criminòlegs estan relacionats amb la seguretat pública i els centres penitenciaris. Pel que fa a l’empresa privada, els criminòlegs treballen en l’assessorament a empreses de seguretat de les anàlisis de risc, les tecnologies de la seguretat, la planificació i la gestió de seguretat.

Competència en matèria de col·legis professionals

L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals. La Llei 7/2006, d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment de creació –mitjançant un decret del Govern– d’aquestes corporacions.Aquesta Llei estableix, a l’article 37.1, que només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereixi un títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin. Tanmateix, correspon al Parlament apreciar l’interès públic i d’especial rellevància social o econòmica de la professió.