Notícies

La Criminologia parla… #1 – Madrid Central: la seguretat com a arma política – Cristian Modesto

  • Des de la seva implementació a finals de novembre de l’any passat, el projecte ha sigut celebrat i criticat en multitud de debats profundament marcats per qüestions ideològiques.
  • S’ha comprovat com la lògica sobre la qual s’assenta Madrid Central posseeix un important potencial per a prevenir la delinqüència que no ha d’abandonar-se a especulacions partidistes.

Madrid Central va néixer amb la finalitat d’eliminar el trànsit de pas en la zona que abasta el districte Centre de la ciutat que dona nom a la proposta, obeint a evidents criteris mediambientals. Des de la seva implementació a finals de novembre de l’any passat, el projecte ha sigut celebrat i criticat en multitud de debats profundament marcats per qüestions ideològiques. Aquesta tessitura s’ha accentuat arran de les últimes eleccions municipals i autonòmiques, els resultats de les quals han fet mudar els governs de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid. Des de llavors, no han estat poques les ocasions en què la continuïtat d’aquest projecte s’ha vist amenaçada, encara que fins al moment els intents d’acabar amb la seva essència no han sigut fructífers.

quotes-crimi-parla-1-1

Fa escassos dies, la contranarrativa als objectius estratègics de Madrid Central es va centrar en la seva hipotètica incidència en l’esfera de la seguretat, tant en la seva vessant objectiva —mesurada a través d’indicadors com les conegudes taxes de criminalitat— com en la subjectiva —cristal·litzada en el temor difús que té la ciutadania cap a la delinqüència—. En aquest sentit, i respectivament, la nova Presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, va manifestar que la zona de baixes emissions havia fet augmentar la delinqüència, declaració desmentida a través de fonts oficials (Barroso, 2019). D’altra banda, el recentment triat com a alcalde de la localitat, José Luis Martínez-Almeida, va expressar que alguns veïns percebien certa sensació d’inseguretat als carrers després de la instauració del projecte, encara que no presentava cap dada per a demostrar tal afirmació. La intenció d’aquests al·legats, exempts de qualsevol evidència que els donés suport, no semblava ser més que la crema de l’últim cartutx perquè la ciutadania s’aixequés contra la proposta que representa Madrid Central.

Aquesta no és la primera vegada que la seguretat —i especialment la inseguretat— s’empra amb finalitats partidistes allunyades de l’interès general. Per sort —o per desgràcia, segons l’interessat— existeix un important cos científic representat per la Criminologia per a dirimir amb objectivitat aquest tipus de qüestions. No obstant això, no voldria prosseguir sense abans destacar, davant el debat plantejat, el risc d’establir qualsevol tipus de relació entre una possible reducció o augment de la criminalitat i una mesura de la naturalesa de Madrid Central quan l’origen d’aquesta es troba tan pròxim en termes temporals. I és que correlació no és sinònim de causalitat. És a dir, que dues circumstàncies coincideixin en el temps no vol dir que una hagi originat l’altra. Per a afirmar que el projecte ha generat un efecte en les taxes de criminalitat —i, fins i tot, en els índexs de seguretat percebuda—, ha d’haver transcorregut un període de temps més dilatat des de la seva aplicació —hi ha autors que parlen d’un mínim d’un any—, especialment si, com és el cas, la implementació de la mesura analitzada es divideix en diferents fases.

Per exemple, recentment he elaborat una proposta metodològica de disseny quasi experimental per a avaluar l’impacte en la criminalitat de les Superilles a Barcelona (*1), prenent com a referència la Superilla del Poblenou. Una de les premisses principals per al desenvolupament d’aquesta proposta és considerar un lapse de dos anys abans i després del seu origen per a realitzar el recompte dels fets delictius registrats per la institució policial. D’aquesta manera, es dóna el temps suficient perquè el programa creï les condicions oportunes per a desenvolupar la seva capacitat preventiva, però també perquè els veïns —i la resta dels usuaris de l’espai públic— interioritzin i es familiaritzin amb els canvis produïts en el seu entorn (Modesto, 2019). En aquest cas, Madrid Central té poc més de mig any de rodatge, per la qual cosa establir qualsevol relació de causalitat no només és esbiaixada, sinó també imprudent.

Caldria destacar que totes dues mesures, Madrid Central —a més de les reformes de la Gran Via o Atocha— i les Superilles, al contrari del que puguin insinuar les declaracions prèviament exposades, i tot i tenir un vincle evident amb l’optimització dels indicadors que concerneixen a qüestions mediambientals i de mobilitat, posseeixen també una important capacitat preventiva del delicte gràcies al seu denominador comú: la priorització de la figura del vianant en detriment de la del vehicle. Es promou així un increment de la vigilància natural, un control que tots i cadascun de nosaltres realitzem de forma inconscient quan passegem pels carrers, visitem diferents establiments, utilitzem tot tipus d’estructures urbanes, etc.

Això quedaria àmpliament il·lustrat en constructes criminològics com, per exemple, la Teoria de les Activitats Quotidianes (Cohen i Felson, 1979). Segons aquests autors, hi haurien més probabilitats perquè es produís un delicte davant la convergència en l’espai de tres elements: un delinqüent possible, un objectiu adequat i l’absència d’un guardià capaç. Per tant, l’omissió d’algun d’aquests aspectes seria suficient per a evitar el crim. Al contrari del que pugui pensar-se de forma superficial, la figura del guardià capaç no queda reservada a la policia o els vigilants de seguretat, sinó que al·ludeix a qualsevol ciutadà que pugui dissuadir al delinqüent amb la seva mera presència o proximitat. Per tant, si augmenta el nombre de “ulls als carrers” —terme adoptat per Jane Jacobs (1961/2011)—, i per tant el de guardians capaços —o controladors naturals—, es reduirien les probabilitats associades al fet que un comportament nociu pugui esdevenir.

A més, és aquesta vigilància natural la que determina en bona part l’èxit dels mecanismes de control formal del delicte —és a dir, de l’actuació de la institució policial i els tribunals de justícia—, ja que la presència de subjectes que poden haver contemplat els fets —o qualsevol circumstància que els envolta, com la pròpia fugida del delinqüent— i la seva posterior testificació, ajudaran als primers en les tasques d’identificació del victimari i en l’esclariment del que ha succeït. De fet, pensar que únicament els components d’aquest control formal poden arribar a dissuadir o prevenir el crim és una de les nou fal·làcies associades al fenomen criminal exposades pel propi Felson (Felson i Boba, 2010). Efectivament, l’existència de més vigilants naturals gràcies al desenvolupament de projectes com els exposats, implica un major risc per al delinqüent, podent dissuadir o desanimar la seva empresa criminal. Aquesta conjuntura fa que tant Madrid Central com les Superilles puguin contemplar-se com a mesures de prevenció situacional del delicte, ja que aconseguirien reduir les oportunitats delictives. Així, podrien ser emmarcades dins de la denominada Criminologia ambiental i de les aplicacions de tipus CPTED —per les seves sigles en l’àmbit anglosaxó, Crime Prevention Throught Environmental Design—.

quotes-crimi-parla-1-2.jpg

Per altra banda, i ateses les declaracions d’Ayuso i Martínez-Almeida, el desmantellament de Madrid Central pot perjudicar l’existència o l’optimització d’aquesta vigilància natural. No només no considero molt improbable que l’augment de vehicles faci descendir una taxa de criminalitat prèviament accentuada per la seva supressió original —segons l’argumentari dels citats actors—, sinó que, a més, la seva presència massiva limita el camp visual dels vianants, limitant així el control que aquests poguessin exercir com a guardians capaços. Així mateix, com és lògic, els conductors d’aquests vehicles no podrien suplir la vigilància natural generada pels vianants, ja que durant la conducció han d’estar pendents dels senyals que afecten aquesta acció, sense prestar massa atenció al que passa en les voreres, portals o establiments. D’altra banda, la seva permanència en cada punt de l’entramat urbà és molt efímera o fugaç com per a exercir qualsevol tipus de control.

Tanmateix, no sembla tan il·lògica la possibilitat que una reducció del trànsit de vehicles pugui augmentar inicialment la sensació d’inseguretat en aquelles zones que quedin més allunyades de certs llocs que es trobin transitats en qualsevol circumstància i moment del dia. Aquesta situació estaria especialment motivada per la concepció que tenim en les societats urbanes actuals sobre el que podríem denominar “espai ocupat”, àmpliament depenent de la presència del vehicle. No obstant, aquesta situació —que de totes formes hauria de ser degudament avaluada per a confirmar la seva existència— podria ser merament temporal fins que els canvis contextuals ocasionats pel programa siguin definitivament assimilats per la ciutadania.

En qualsevol cas, considerant que el tractament de la seguretat subjectiva ha de ser paral·lel al del vessant objectiu, si es detecta una problemàtica respecte a la primera s’haurien d’estudiar mesures que, sense acabar amb la naturalesa i avantatges que ofereix Madrid Central en la matèria que aquí ens ocupa —però a la vegada ampliant el seu contingut i abast—, puguin mitigar-la. Per exemple, es podrien promoure la construcció d’estructures urbanes que fomentin l’ús —i la heterogeneïtat de funcions— de l’espai públic d’aquelles zones en les quals s’hagi detectat qualsevol augment de la inseguretat percebuda. Però, no cal oblidar que, en l’Enquesta de Qualitat de Vida i Satisfacció amb els Serveis Públics de Madrid d’aquest mateix any, el projecte de Madrid Central rep una mitjana de 6,1 punts, arribant al 7,5 entre els enquestats que resideixen en el districte Centre (Dirección General de Transparencia, Administración Electrónica y Calidad, 2019). Una nota gens menyspreable, més aviat optimista, tenint en compte que el rebuig inicial cap a aquest tipus d’iniciatives se sol situar entorn del 30 % (Rueda, 2016).

En definitiva, encara que el seu origen no ha de vincular-se amb finalitats clarament dirigides a millorar la seguretat, s’ha comprovat com la lògica sobre la qual s’assenta Madrid Central posseeix un important potencial per a prevenir la delinqüència que no ha d’abandonar-se a especulacions partidistes. De fet, ha d’aprofitar-se per a fer que el projecte sigui encara més eficaç en aquest sentit, promovent, per exemple, noves estratègies que, desgranant el model en petites porcions de terreny que permetin pensar la seva aplicació a menor escala incidint en les necessitats particulars de cada zona, fomentin els llaços comunitaris, la cohesió social i la territorialitat, elements que són considerats en les Superilles i que posseeixen un consolidat caràcter preventiu en la literatura científica (Cozens, Saville i Hillier, 2005), multiplicant fins i tot l’eficàcia de la vigilància natural.

Madrid Central és una realitat. I és una realitat que ha vingut per a quedar-se. El debat no ha de centrar-se, per tant, en justificar o no la seva permanència, si no en com pot evolucionar i optimitzar-se atenent el seu caràcter embrionari. Amb tot, únicament mitjançant la construcció d’una circumstanciada avaluació del seu impacte en la criminalitat podrà revelar-se la seva vertadera eficàcia preventiva i, en tot cas, determinar les millores que han d’implementar-se. Tot això no deixa d’advertir la necessitat d’incorporar a criminòlegs i criminòlogues en les institucions públiques per a desenvolupar aquest tipus d’estudis. La seguretat és una de les esferes més importants per a determinar el destí de les nostres societats. Per tant, el fet que els actors públics —però també privats— continuïn donant l’esquena a aquest col·lectiu, abandonant el tractament del fenomen delinqüencial a posicions ideologitzades i al negoci de la inseguretat en detriment del que estableix l’evidència científica, no és més que una absoluta irresponsabilitat.

(*1) Una Superilla és una nova unitat urbanística impulsada per l’Ajuntament de Barcelona que reuneix diferents illes, promovent als seus carrers interiors funcions socials com la interacció, l’esbarjo, l’estada o l’intercanvi alhora que redueix l’espai físic destinat al vehicle.

Cristian Modesto Castrillón. Graduat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, amb menció en Seguretat i Prevenció. Col·legiat número 55 del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Màster en Anàlisi i Prevenció del crim per la Universitat Miguel Hernández i el Centre Crímina per a l’estudi i prevenció de la delinqüència. Màster en Criminalística en la modalitat de Conseller en Ciències Forenses per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Barroso, F. J. (2019, juliol 18). Policías y expertos rechazan que Madrid Central se pueda vincular con inseguridad. El País. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2019/07/16/madrid/1563297083_751860.html

Cohen, L. E., i Felson, M. (1979). Social change and crime rate trends: A routine activity approach. American Sociological Review, 44(4), 588-608.

Cozens, P. M., Saville, G., i Hillier, D. (2005). Crime Prevention Through Environmental Design (CPTED): A Review and Modern Bibliography. Journal of Property Management, 23(5), 328-356.

Dirección General de Transparencia, Administración Electrónica y Calidad. (2019). Encuesta de Calidad de Vida y Satisfacción con los Servicios Públicos de la Ciudad de Madrid 2019: Principales resultados. Recuperat de https://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/Calidad/Observatorio_Ciudad/06_S_Percepcion/EncuestasCalidad/EncuestaMadrides/ficheros/2018/Principales%20resultados_2019_ECVSSP.pdf

Felson, M., i Boba, R. (2010). Crime and everyday life (4ª ed.). Thousand Oaks: SAGE Publications.

Jacobs, J. (2011). Muerte y vida en las grandes ciudades (Á. Abad, i A. Useros, trads.). Madrid: Capitán Swing. (Obra original publicada en 1961).

Modesto, C. (2019). Prevención del delito mediante el diseño urbano: El proyecto de la Supermanzana del Poblenou. (Treball de Fi de Màster no publicat). Universidad Miguel Hernández. Centro Crímina para el estudio y prevención de la delincuencia, Comunitat Valenciana.

Rueda, S. (2016). La Supermanzana, nueva célula urbana para la construcción de un nuevo modelo funcional y urbanístico de Barcelona. Recuperat de http://www.bcnecologia.net/sites/default/files/proyectos/la_supermanzana_nueva_celula_poblenou_salvador_rueda.pdf

Nosaltres també trobem feina! - Jordi Antón

jordi-anton-crimicat.png

El Jordi Antón és criminòleg graduat per la Universitat Pompeu Fabra a l’any 2012. És màster en prevenció de riscos laborals per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Direcció de Seguretat Privada a la UB. Està habilitat com a Director de Seguretat i ha reballat com a tècnic de seguretat i prevenció de pèrdues a Stradivarius i Desigual i des de fa dos anys i mig, treballa a Amazon.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Actualment fa 2 anys i mig que estic al departament de seguretat i prevenció de pèrdues d’Amazon. Dins de les tasques que realitzo diàriament hi ha bàsicament les que se centren en la protecció de persones, informació i producte. Dins de cada una d’aquestes tenim moltes categories de les quals podem destacar la investigació de robatoris interns i interns, investigació i mediació en conflictes laborals, i realitzar plans d’acció per a assegurar la continuïtat del negoci així com extreure les conclusions que ens serveixin per prevenir que tornin a succeir episodis semblants.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?

Sobretot crec que és interessant la part analítica i el punt de vista criminològic per a poder entendre els patrons de conducta que duen a la gent a cometre actes contra les normes de l’empresa i en contra del marc legal. El fet de poder analitzar dades, entendre-les, tractar-les i extreure les conclusions, és molt interessant de cara a tenir un perfil analític, que avui en dia és molt necessari.

Considero que les teories criminològiques que tenim avui en dia són un reflex de què podem veure cada dia amb el diferent tipus d’accions amb les quals ens trobem.

Com et vas assabentar de la feina?
Vaig trobar les pràctiques per Infojobs, ja que es buscava un becari per al departament de seguretat en una empresa tèxtil. Des d’aquí, vaig descobrir el món de seguretat i prevenció de pèrdues on ja fa 6 anys que treballo.

quote-jordi-1

Feia molt temps que buscaves feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Vaig aplicar en una oferta de becari on havia més de 100 inscrits i després de tot el procés de selecció em van acabar contractant, on al cap de 3 mesos ja em van fer un contracte indefinit com a personal fix de l’empresa. Em va servir de molta orientació les xerrades que ens feien a la UPF sobre el futur laboral dels criminòlegs i criminòlogues i les diferents branques i especialitzacions que hi havia. La recerca era diària. Tot i això, vaig anar personalment a empreses a oferir el meu currículum per si encaixava en el cas que tinguessin alguna vacant. També em vaig obrir un perfil de Linkedin i enviava el meu CV allà on cregués que podria encaixar. Així i tot l’experiència em diu que no ens hem de conformar amb el tipus de perfil que demanin, ja que nosaltres tenim molt a oferir i podem ser considerats per a qualsevol posició que requereixin els nostres coneixements.

Com va ser el procés de selecció?
El procés de selecció va consistir en diverses entrevistes amb personal de Recursos Humans així com la resta de persones del departament.

quote-jordi-2

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Crec que és essencial tenir bon feeling amb els entrevistadors/es i demostrar actitud i ganes d’emprendre una nova feina. Sobretot demostrar energia i ganes de créixer, d’aportar tot el que puguis a l’empresa per tal de fer-te veure i demostrar del que ets capaç. Moltes vegades l’experiència és òbviament un requisit però per a posicions de becari o llocs on no es necessiti gent amb molta experiència, és bàsic demostrar les ganes d’aprendre i aportar coses a l’empresa.

Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys/es que encara estan en recerca activa de feina?
Tot i que trobar feina ja és una feina en sí, sempre s’ha de ser optimista i pensar què podem aportar a l’empresa on volem aplicar. Jo crec que el fet d’aconseguir una entrevista o tenir l’oportunitat de parlar amb algú de l’empresa és un bon punt per a guanyar visibilitat i poder demostrar l’actitud i les ganes de poder créixer professionalment. Recomano que es busquin ofertes amb paraules claus com “prevención de perdidas“, “loss prevention“, “seguridad” “security“, “investigaciones“, “fraude“…

Assemblea General de col·legiats i col·legiades 2019

El pròxim 30 de maig a la tarda tots els col·legiats i col·legiades del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya esteu convocats/des a la nostra primera Assemblea general. Aquesta se celebrarà a l’Aula 31 de l’edifici Tomás y Valiente de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Trobareu l’ordre del dia i el formulari d’inscripció a la convocatòria del vostre mail o a l’últim butlletí mensual que hem enviat.

Ens hi veiem!

Nosaltres també trobem feina! - Llorença Gasull

foto-llorenca

La Llorença Gasull és criminòloga graduada per la Universitat de Barcelona l’any 2014 amb la menció en criminologia forense i execució penal. L’any 2014-2015 va cursar el màster interuniversitari de criminologia i execució penal (UPF, UdG, UAB i UOC). Actualment està finalitzant un postgrau de víctimes d’experiències traumàtiques a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). Durant la carrera universitària va començar a col·laborar en diferents programes de la Fundació Salut i Comunitat (pis terapèutic de reinserció, programa integral d’atenció a joves i a les seves famílies i programa d’intervenció amb drogodependents a La Model de Barcelona). Posteriorment va treballar en un centre d’acollida d’urgència per a MENAS gestionat per Intress. Des de febrer del 2018 treballa com a delegada de mesures penals alternatives a la Fundació IReS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Les funcions d’un delegat de mesures penals alternatives són l’acompanyament socioeducatiu, el control i la supervisió de les persones que se’ls hi ha imposat alguna pena, obligació i/o mesura judicial com a alternativa a l’ingrés a presó (treballs en benefici a la comunitat, programes formatius, tractament de deshabituació/salut mental o obligació de comparèixer davant l’Administració). També són els professionals que s’encarreguen de fer el seguiment i control de les llibertats vigilades postcondemna imposades en determinats delictes previstos en el Codi Penal. Mitjançant entrevistes periòdiques amb la persona penada i la coordinació amb les diferents entitats que intervenen, informem de l’evolució i el compliment a l’òrgan judicial corresponent.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?
Totalment. En primer lloc, els coneixements jurídics i el context legal són imprescindibles per entendre el procediment judicial del qual en som part les persones delegades. En segon lloc, totes aquelles eines socioeducatives per poder detectar les necessitats i orientar la nostra intervenció amb el penat. Finalment, tots aquells mecanismes per treballar la reinserció social de les persones, treballant el delicte per evitar la futura reincidència.

Com et vas assabentar de la feina?
A través d’un conegut, vaig saber que la Fundació IReS estava fent un procés de selecció per a la borsa de treball. En aquell moment em van dir que no hi havia cap oferta, però que, si superava una prova escrita, podria optar als futurs processos de selecció. Al cap de tres mesos, va sortir una plaça de substitució per cobrir una baixa de maternitat. Aquesta oferta estava publicada a la pàgina web de l’entitat i en portals de feina com ara Infojobs.

quotes-entrevistes

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Des que estava estudiant el grau, buscava feina. Davant la impossibilitat de trobar ofertes publicades a internet, contactava directament amb les entitats que m’interessaven fent autocandidatures. D’aquesta manera, vaig poder començar a adquirir experiència professional mitjançant contractes de col·laboració. Com que no trobava feina remunerada de criminòloga, combinava les col·laboracions i els estudis amb altres feines no relacionades amb el món social. Cansada de no poder treballar del que realment m’agradava, vaig decidir marxar un any a treballar a Edimburg per poder practicar l’anglès. Quan vaig decidir tornar a Catalunya, tot i tenir una excedència laboral, tornava amb la idea d’estar un temps sense treballar i dedicar-me únicament a la recerca activa de feina de criminòloga. Vaig tenir la gran sort de poder començar a treballar, just en el moment que tornava, en un centre de MENAS de nova obertura. Tot i que no realitzava tasques pròpiament de criminòloga, sinó més aviat d’educadora social, va ser una experiència en la qual vaig poder aprendre molt.

Com va ser el procés de selecció?
En primer lloc, vaig fer una prova escrita presencial que consistia en una sèrie de preguntes a desenvolupar destinada a avaluar el meu coneixement en relació a les mesures penals alternatives i a diferents supòsits pràctics. Al cap d’un temps, em van convocar per una entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans, havent de respondre prèviament un qüestionari destinat a conèixer el meu perfil competencial. Superada la primera entrevista, em van demanar si disposava de cartes de recomanació o bé persones de referència amb les quals poguessin contactar. Finalment, em van convocar per a una última entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans juntament amb la coordinadora corresponent de l’equip de delegats de mesures penals alternatives de la Fundació.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Les meves ganes i la motivació. En una assignatura optativa d’intervenció socioeducativa durant el quart any del grau, vaig descobrir la figura del delegat i em va encantar. Això va ser determinant per l’elecció del màster, ja que volia conèixer més sobre l’execució penal i sobre la probation. D’aquesta manera, vaig enfocar la meva carrera professional cap a l’execució penal. Tenia molt clar que volia arribar a ser delegada de mesures penals alternatives, i jo crec que la il·lusió que tenia va ser determinant. A escala pràctica, tenir el grau de criminologia i el màster d’execució penal també van ser imprescindibles perquè em seleccionessin.

quotes-entrevistes-llorenca-3

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?
Saber el que t’agrada i orientar la teva carrera professional cap allà on vols arribar. Si t’equivoques, ser valent i saber rectificar. A poc a poc aniràs descobrint el que més t’agrada, se’t presentaran noves oportunitats i experiències que et faran créixer. Has d’estar preparat perquè en algun moment arribarà la teva oportunitat i en aquell moment hauràs de demostrar tot el que saps. I si no ho saps, mostrar la predisposició i les ganes d’aprendre, perquè a això sempre hi som a temps. Cap grau et prepara directament per una feina concreta, però et dóna les eines suficients per poder adaptar tot el coneixement adquirit en diferents llocs de treball. La criminologia te’n dóna moltes, algunes que potser no en som ni conscients, però que davant diferents situacions personals i professionals et vas adonant de tot el que realment arribes a saber.

quotes-entrevistes-llorenca-4

Cada vegada més, les empreses i entitats obren les portes als i les criminòlegs i criminòlogues. Potser ens trobem que en molts llocs de feina no busquen directament una persona criminòloga, però sí que estem capacitats per competir amb altres professionals i demostrar què és allò que podem aportar de més amb la nostra formació. Tenir Linkedin, fer tants contactes com puguis i parlar amb altres criminòlegs i criminòlogues que ja treballen et farà estar més a prop del món laboral. Mai es comença amb la feina de la teva vida, i, sincerament, no crec ni que existeixi avui en dia, però qualsevol experiència et farà créixer i t’apropa a descobrir on vols arribar.

Jo vaig formar part de la primera promoció del grau de criminologia i el canvi que hi ha hagut amb 5 anys és brutal. La criminologia està creixent, demostrant la importància i la necessitat d’aquests i aquestes professionals. Les oportunitats actuals són moltes més que fa uns anys i estic segura que en un futur pròxim encara n’hi haurà moltes més.

El més important és no perdre la motivació i lluitar pel que vols. Intentar adquirir la màxima experiència professional des del moment que comences a estudiar el grau, marxar d’Erasmus, fer tantes pràctiques com puguis, assistir a les diferents jornades i activitats que s’organitzin i actualitzar-te constantment perquè aquesta ciència evoluciona, i molt ràpidament. Ens hem de donar a conèixer com ho estem fent, i això és feina de tots.

Nosaltres també trobem feina! – Aitor Ordoñez

Aitor Ordoñez és criminòleg graduat per la UAB l’any 2018 amb la menció d’execució penal. Abans d’estudiar el grau va cursar dos cicles formatius, un de Grau Superior de Riscos Laborals i un Grau Mitjà de Manteniment Electromecànic. Durant els estudis va estar treballant fora de l’àmbit criminològic i això li va suposar tenir una doble càrrega de feina a l’haver de combinar ambdues responsabilitats, però d’altra banda va poder adquirir hàbits laborals que li van donar una mena de competències que li van facilitar l’accés a la feina. Va realitzar les pràctiques curriculars a la Unitat Depenent del Vallès Occidental gestionada per l’entitat Fundació Mercè Fontanilles, on després va treballar. Ara mateix treballa com a coordinador de la Unitat Depenent del Baix Llobregat gestionada per l’entitat Salut i Comunitat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Sóc coordinador d’una Unitat Dependent d’un centre obert. Aquestes unitats estan ubicades fora de l’entorn penitenciari en habitatges ordinaris. Tenen una capacitat de 12 persones o 10 amb modalitat de vida 86.4. Dins les meves funcions està la de ser el tutor d’aquestes persones penades que estan en tercer grau de règim penitenciari, és a dir, el referent de la unitat. Com a tutor, faig les entrevistes per veure com van evolucionant aquestes persones i dins les meves àrees d’intervenció i del tractament (les pròpies del tutor) estan la formativa i la laboral. Els hi dono diferents pautes a seguir en recerca de feina i manteniment d’aquesta, si volen formar-se en alguna coseta, etc. i els derivem als diferents serveis, ja siguin d’inserció laboral o de formació. També fem seguiment laboral de les persones que treballen. De fet, per tal d’estar a la unitat, la major part han d’estar treballant. Com a tutor, com que no estem dins el centre penitenciari, hem de fer la recollida de documents d’altres professionals, com per exemple la constància que la responsabilitat civil estigui pagada, ja que el jurista necessita saber-ho, i ens encarreguem de fer-la arribar al centre. Tanmateix, ens correspon intervenir de manera coordinada d’altres àrees d’intervenció: a l’àmbit familiar avisem si canvien de domicili, actualitzem dades i li fem transmetre al treballador social d’aquestes noves informacions, alhora que intentem que els mateixos usuaris siguin qui es posin en contacte amb el referent de cada àrea per tal de tenir-los també actualitzats en els seus canvis personals.

D’altra banda, com a coordinador, faig diferents informes, ja sigui per l’entitat en relació al servei i el seu funcionament, nombre de persones ateses si tenim places lliures a la unitat o, si tenim previsió de tenir-les, fem entrevistes a possibles candidats a proposta del tutor del centre. També fem informes per la part de tractament, avançament de llibertat condicional si se li dóna l’article 86.4 (que pot ser o no telemàtic però que en tot cas implica un règim de confiança major). Són molt poc freqüents les expulsions de la unitat o les regressions de grau. També assisteixo a les reunions de coordinació amb altres professionals de la meva entitat i les formacions que l’entitat consideri adient.

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, des del RISCANVI -protocol de gestió del risc- fins al món penitenciari, com són els drets dels interns o el funcionament dels centres penitenciaris. La part més psicològica, el com ens podem relacionar amb aquestes persones, com poder parlar amb elles, l’aplicació pràctica de les teories criminològiques, el no etiquetatge… La carrera ens dóna moltes eines per poder desenvolupar la nostra figura dins del món penitenciari.

Com et vas assabentar de la feina?

En finalitzar les pràctiques la meva tutora de pràctiques em va oferir cobrir les seves vacances a l’agost en la coordinació de la unitat. Abans de començar encara tenia relació amb els companys de feina i ens van comentar que estaven buscant dinamitzadors d’estiu per treballar al centre. En aquest cas la figura del dinamitzador és una forma que té l’administració per fer subcontractacions d’educadors -tutors d’estiu. Aquestes places eren gestionades per la Fundació Salut i Comunitat de manera que vaig estar treballant com a Coordinador de la unitat depenent a la que vaig realitzar les pràctiques i com a tutor suplent dels diferents companys que van estar fent les vacances durant l’estiu. Això em va suposar molta feina i no tenir quasi vida però també em va donar molts coneixements del funcionament intern del centre i dels diferents equips (dividits per tipologies delictives). Quan vaig finalitzar ambdues suplències de la Fundació Salut i Comunitat em van oferir feina com a monitor de nit de la Unitat depenent del Baix Llobregat que queda molt lluny de casa meva. Tot i que era un contracte aparentment curt i per sota de la meva categoria professional vaig acceptar. Temps més tard també em van oferir cobrir una vacant com a monitor a la Unitat on vaig realitzar les pràctiques però no vaig acceptar donat que ja estava treballant a Salut i Comunitat.
Quan estava com a monitor em van oferir treballar com a coordinador de la unitat del Baix Llobregat però a prova, perquè sabien que havia finalitzat el grau feia molt poc. Tot així vaig demostrar els coneixements i la meva motivació i actualment ja tinc un contracte de coordinador.

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Jo sempre he estat treballant fora de l’àmbit de la criminologia. Durant la darrera part del grau va finalitzar la darrera feina i vaig decidir centrar-me a finalitzar el grau. Per aquest motiu no estava buscant feina de cap mena. El que sí que vaig fer va ser estar atent dels recursos existents que donen les entitats i vaig veure com funcionaven i em vaig interessar de com poder començar a treballar allà.

Com va ser el procés de selecció?

Em van posar a prova durant un parell de mesos sense assegurar-me que em quedés com a coordinador. Quan estava com a monitor vaig acceptar aquesta feina perquè em van comentar que l’entitat promociona els seus treballadors si demostren que són vàlids. Cal dir també que aquesta oferta va estar promocionada per diferents canals i que vaig ser seleccionat d’entre altres candidats amb més experiència i d’altres titulacions.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que és imprescindible per a la selecció, a part de tenir molt clar el que podem aportar des de la criminologia, tenir els coneixements de les teories criminològiques, el coneixement de la gestió i predicció del risc així com els coneixements multidisciplinaris. Som una figura polivalent i multidisciplinària. És important a l’hora de fer les pràctiques saber si t’agrada i si és així mostrar un interès per acabar de conèixer com funciona aquest món i veure per on poden anar. Ara mateix hi ha poques places per presentar-nos com a criminòlegs tot i que hi ha moltes a les que ens podem presentar des de l’àmbit social.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Els hi diria que no deixin de buscar i que no se centrin només en feines de llarga durada o que demanin específicament la titulació de criminologia. D’una banda perquè d’un contracte petit o pitjor pagat pot sortir una altra cosa a més de fer currículum, que és el que necessitem quan finalitzem el grau. D’altra banda, avui dia podem entrar, a través de la nostra àrea de coneixement, a feines dins les ciències socials i jurídiques i aquí és on tenim més feina.