- Helena Mulero compareix a la Comissió d'Estudi del Model Policial com a criminòloga i experta en prevenció i seguretat i com a portaveu del grup de treball que ha creat el Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya per l'ocasió.
- "Hauríem de rendir comptes, ser transparents, demostrar quines són les nostres dades, quins són els nostres instruments i els nostres mecanismes de control."
- Cal integrar la criminologia a les divisions d'avaluació: "Seria lògic pensar que les comissions multidisciplinars serien molt més riques i podrien ajudar si els criminòlegs, que són experts en el delicte, puguéssin estar ajudant."
Aquest divendres el Col·legi de Criminologia de Catalunya ha fet la segona de les dues compareixences que havia de fer a la Comissió d'Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya. Helena Mulero, criminòloga i Directora de Seguretat especialitzada en matèria de Prevenció i Seguretat Pública i Privada, ha destacat les mancances i falta de transparència que presenta l'actual model policial en quant a protocols i mecanismes de control existents, així com també ha fet reivindicacions i propostes per tal de millorar-ho.
"Hauríem de rendir comptes, ser transparents, demostrar quines són les nostres dades, quins són els nostres instruments i els nostres mecanismes de control. Sabem que en les societats d'altres models més de proximitat i que tenen molt més en compte aquests aspectes, la policia està molt més legitimada i la societat col·labora a nivell policial i de seguretat."
Si entrem en matèria de Protocols d’actuació de la praxis policial en Seguretat pública no es troben en obert. Actualment, com a destacat Mulero, en relació a les lleis de classificació documental, només trobem en públic la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales, que defineix la informació classificada en àmbit espanyol i no parla específicament de protocols, així que s'ha d'agafar de referència però queda ambigua i poc específica. En l'àmbit català, només es té coneixement de la Instrucció 8/2005 que defineix els nivells de confidencialitat classificant-los de l'1 al 5 però només hi tenen accés els cossos policials. Aquesta falta de transparència i comunicació afecta directament a la legitimitat dels cossos policials davant la població, alhora que "al no conèixer la informació, no podem veure si realment aquests protocols són adequats o no per les intervencions que estem analitzant".
Ja en l'anterior compareixença, Antònia Linde va destacar que la vulneració de la llei de transparència de les estadístiques policials comporta la impossibilitat de conèixer la dimensió i les característiques de la delinqüència a Catalunya, la baixa qualitat de les estadistiques policials, la impossibilitat de fer comparacions internacionals fiables i valides, la dificultat per a elaborar polítiques eficients basades en recerques empíriques i, per tant, una manca de legitimitat policial.
Amb la consciència que no es poden publicar tots el protocols, ordres o circulars perquè la pròpia matèria demana que siguin confidencials per no revelar eines de prevenció del delicte, Mulero ha exposat que cal tenir en compte que "la seguretat la fa tota la societat i no només els cossos policials", i que cal explicar per què una informació és confidencial i fer entendre per què és per la nostra pròpia seguretat. A més ha destacat la importància de l'accountability (rendició de comptes) i que la formació policial hauria de ser continuada i actualitzada constantment.
Com a propostes de millora, Mulero planteja la integració de la criminologia dins les divisions existents: "Estem parlant de divisions que analitzen praxis policials i que estan formades per gent de la pròpia organització policial. (...) Cal una mica més de transparència en aquest sentit, que no estiguin només formades per gent del propi cos policial investigant a propis company. Seria lògic pensar que les comissions multidisciplinars serien molt més riques i podrien ajudar si els criminòlegs, que són experts en el delicte, puguéssin estar ajudant."
Seria interessant poder crear mecanismes de control extern on poder tenir aquestes figures que serveixin com a complementarietat de les divisions que ja tenim, que no haurien de desaparèixer, sinó ser complementàries.
El grup de treball del Col·legi el formen: Ainoa Torrado, Òscar Chamorro, Àngel Párraga, Antònia Linde, Helena Mulero, Bernat Vivolas i Eva Barroso, Daniel Limones i Roser Gamonal per a coordinar-ho. També en va formar part Pedro Campoy, a qui recordem i agraïm la feina.
Pots recuperar la intervenció de l'Helena Mulero aquí:
