La Llorença Gasull és criminòloga graduada per la Universitat de Barcelona l’any 2014 amb la menció en criminologia forense i execució penal. L’any 2014-2015 va cursar el màster interuniversitari de criminologia i execució penal (UPF, UdG, UAB i UOC). Actualment està finalitzant un postgrau de víctimes d’experiències traumàtiques a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). Durant la carrera universitària va començar a col·laborar en diferents programes de la Fundació Salut i Comunitat (pis terapèutic de reinserció, programa integral d’atenció a joves i a les seves famílies i programa d’intervenció amb drogodependents a La Model de Barcelona). Posteriorment va treballar en un centre d’acollida d’urgència per a menors que migren sols gestionat per Intress. Des de febrer del 2018 treballa com a delegada de mesures penals alternatives a la Fundació IReS.
Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Les funcions d’un delegat de mesures penals alternatives són l’acompanyament socioeducatiu, el control i la supervisió de les persones que se’ls hi ha imposat alguna pena, obligació i/o mesura judicial com a alternativa a l’ingrés a presó (treballs en benefici a la comunitat, programes formatius, tractament de deshabituació/salut mental o obligació de comparèixer davant l’Administració). També són els professionals que s’encarreguen de fer el seguiment i control de les llibertats vigilades postcondemna imposades en determinats delictes previstos en el Codi Penal. Mitjançant entrevistes periòdiques amb la persona penada i la coordinació amb les diferents entitats que intervenen, informem de l’evolució i el compliment a l’òrgan judicial corresponent.
Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?
Totalment. En primer lloc, els coneixements jurídics i el context legal són imprescindibles per entendre el procediment judicial del qual en som part les persones delegades. En segon lloc, totes aquelles eines socioeducatives per poder detectar les necessitats i orientar la nostra intervenció amb el penat. Finalment, tots aquells mecanismes per treballar la reinserció social de les persones, treballant el delicte per evitar la futura reincidència.
Com et vas assabentar de la feina?
A través d’un conegut, vaig saber que la Fundació IReS estava fent un procés de selecció per a la borsa de treball. En aquell moment em van dir que no hi havia cap oferta, però que, si superava una prova escrita, podria optar als futurs processos de selecció. Al cap de tres mesos, va sortir una plaça de substitució per cobrir una baixa de maternitat. Aquesta oferta estava publicada a la pàgina web de l’entitat i en portals de feina com ara Infojobs.
Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Cansada de no poder treballar del que realment m’agradava, vaig decidir marxar un any a treballar a Edimburg per poder practicar l’anglès.
Des que estava estudiant el grau, buscava feina. Davant la impossibilitat de trobar ofertes publicades a internet, contactava directament amb les entitats que m’interessaven fent autocandidatures. D’aquesta manera, vaig poder començar a adquirir experiència professional mitjançant contractes de col·laboració. Com que no trobava feina remunerada de criminòloga, combinava les col·laboracions i els estudis amb altres feines no relacionades amb el món social. Cansada de no poder treballar del que realment m’agradava, vaig decidir marxar un any a treballar a Edimburg per poder practicar l’anglès. Quan vaig decidir tornar a Catalunya, tot i tenir una excedència laboral, tornava amb la idea d’estar un temps sense treballar i dedicar-me únicament a la recerca activa de feina de criminòloga. Vaig tenir la gran sort de poder començar a treballar, just en el moment que tornava, en un centre de MENAS de nova obertura. Tot i que no realitzava tasques pròpiament de criminòloga, sinó més aviat d’educadora social, va ser una experiència en la qual vaig poder aprendre molt.
Com va ser el procés de selecció?
En primer lloc, vaig fer una prova escrita presencial que consistia en una sèrie de preguntes a desenvolupar destinada a avaluar el meu coneixement en relació a les mesures penals alternatives i a diferents supòsits pràctics. Al cap d’un temps, em van convocar per una entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans, havent de respondre prèviament un qüestionari destinat a conèixer el meu perfil competencial. Superada la primera entrevista, em van demanar si disposava de cartes de recomanació o bé persones de referència amb les quals poguessin contactar. Finalment, em van convocar per a una última entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans juntament amb la coordinadora corresponent de l’equip de delegats de mesures penals alternatives de la Fundació.
Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Les meves ganes i la motivació. En una assignatura optativa d’intervenció socioeducativa durant el quart any del grau, vaig descobrir la figura del delegat i em va encantar. Això va ser determinant per l’elecció del màster, ja que volia conèixer més sobre l’execució penal i sobre la probation. D’aquesta manera, vaig enfocar la meva carrera professional cap a l’execució penal. Tenia molt clar que volia arribar a ser delegada de mesures penals alternatives, i jo crec que la il·lusió que tenia va ser determinant. A escala pràctica, tenir el grau de criminologia i el màster d’execució penal també van ser imprescindibles perquè em seleccionessin.
Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?
Saber el que t’agrada i orientar la teva carrera professional cap allà on vols arribar. Si t’equivoques, ser valent i saber rectificar. A poc a poc aniràs descobrint el que més t’agrada, se’t presentaran noves oportunitats i experiències que et faran créixer. Has d’estar preparat perquè en algun moment arribarà la teva oportunitat i en aquell moment hauràs de demostrar tot el que saps. I si no ho saps, mostrar la predisposició i les ganes d’aprendre, perquè a això sempre hi som a temps. Cap grau et prepara directament per una feina concreta, però et dóna les eines suficients per poder adaptar tot el coneixement adquirit en diferents llocs de treball. La criminologia te’n dóna moltes, algunes que potser no en som ni conscients, però que davant diferents situacions personals i professionals et vas adonant de tot el que realment arribes a saber.
Cap grau et prepara directament per una feina concreta, però et dóna les eines suficients per poder adaptar tot el coneixement adquirit en diferents llocs de treball.
Mai es comença amb la feina de la teva vida, i, sincerament, no crec ni que existeixi avui en dia, però qualsevol experiència et farà créixer i t’apropa a descobrir on vols arribar.
Cada vegada més, les empreses i entitats obren les portes als i les criminòlegs i criminòlogues. Potser ens trobem que en molts llocs de feina no busquen directament una persona criminòloga, però sí que estem capacitats per competir amb altres professionals i demostrar què és allò que podem aportar de més amb la nostra formació. Tenir Linkedin, fer tants contactes com puguis i parlar amb altres criminòlegs i criminòlogues que ja treballen et farà estar més a prop del món laboral. Mai es comença amb la feina de la teva vida, i, sincerament, no crec ni que existeixi avui en dia, però qualsevol experiència et farà créixer i t’apropa a descobrir on vols arribar.
Jo vaig formar part de la primera promoció del grau de criminologia i el canvi que hi ha hagut amb 5 anys és brutal. La criminologia està creixent, demostrant la importància i la necessitat d’aquests i aquestes professionals. Les oportunitats actuals són moltes més que fa uns anys i estic segura que en un futur pròxim encara n’hi haurà moltes més.
El més important és no perdre la motivació i lluitar pel que vols. Intentar adquirir la màxima experiència professional des del moment que comences a estudiar el grau, marxar d’Erasmus, fer tantes pràctiques com puguis, assistir a les diferents jornades i activitats que s’organitzin i actualitzar-te constantment perquè aquesta ciència evoluciona, i molt ràpidament. Ens hem de donar a conèixer com ho estem fent, i això és feina de tots.