Notícies

Nosaltres també trobem feina! - Carles Montagut

Carles Montagut Álvarez és criminòleg graduat per la UB l'any 2015 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Mediació, Arbitratge i Gestió de Conflictes en Dret Privat. Disposa del Certificat de Professionalitat de Mediació Comunitària i és estudiant del Grau de Psicologia a la UOC. Ha treballat de tècnic comunitari a Terrassa i en projectes de Mediació Comunitària a Sabadell i Castelldefels. Va ser Responsable de Riscos Laborals a dues empreses de l'àmbit de la logística i, actualment, és tècnic al Programa Reincorpora de l'Obra Social La Caixa a Trinijove Sabadell.


Ens pots parlar una mica de la teva feina?

El Programa Reincorpora és una col·laboració entre diverses entitats, CIRE i el Departament de Justícia que té per objectiu oferir a les persones privades de llibertat un itinerari d'orientació sociolaboral personalitzat, per tal que adquireixin de forma progressiva les competències i recursos personals necessaris per a la seva inclusió dins el mercat laboral.
Més concretament, tracta de diagnosticar les necessitats de cada individu i dissenyar-ne un itinerari (que, en principi, dura un any) en el que s'acompanya i orienta als diferents usuaris en el seu procés de reinserció sociolaboral.


Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Totalment. La visió multidisciplinària que aporta la Criminologia i les matèries cursades durant el grau aporten una perspectiva molt amplia i aplicable a les diferents situacions amb què vas topant a la feina.


Com et vas assabentar de la feina?

Feia uns mesos que realitzava els cursos del programa Incorpora per poder oferir un millor servei a la Borsa de Treball del Col·legi i perquè l'àmbit de l'orientació laboral em semblava molt útil (personal i laboralment parlant) quan una amiga em va avisar que havia quedat una vacant de tècnic Reincorpora a Sabadell.


Feia temps que buscaves feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l'àmbit Criminològic?

Tot i que vaig començar a Trinijove l'endemà de plegar de la feina anterior com a Responsable de Prevenció de Riscos Laborals, el cert és que portava tres o quatre setmanes mirant ofertes per veure com estava el mercat. Normalment mirava les vacants que s'anaven publicant als portals de diverses entitats socials com Progess, Intress, Gentis, Creu Roja...


Com va ser el procés de selecció?

Vaig fer un Currículum Vitae totalment enfocat a l'oferta en qüestió perquè considerava que era molt bona oportunitat. Em vaig informar una mica de qui s'encarregaria del procés de selecció i vaig fer una carta de presentació adreçada a les dues persones que filtrarien les candidatures. Posteriorment, em van fer una entrevista de treball i a la mateixa entrevista em van dir que era l'escollit i que començava el dijous d'aquella mateixa setmana.


Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que va ser un conjunt de coses. Entre elles destacaria la candidatura basada en competències (que permet aportar molt de valor tot i no disposar d'experiència en l'àmbit concret a què s'està aplicant), demostrar que coneixia com funcionava el programa i la zona on s'estava aplicant (Sabadell) i transmetre les ganes que tenia de col·laborar amb el projecte.


Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estan en recerca activa de feina?

Que confiïn en les seves capacitats i no tinguin por a defensar la seva candidatura més enllà de l'experiència explícita. Jo vaig accedir a la meva primera feina com a mediador comunitari al·legant que tenia capacitats de gestió de conflictes perquè havia treballat a Reclamacions a un comerç. Aquest tipus d'experiència laboral més accessible permet argumentar que es disposa de competències transversals que són molt útils per a les ocupacions dels nostres àmbits, això combinat amb la naturalesa multidisciplinària de la Criminologia ens fa ser perfils laborals molt atractius.
Per altra banda, aprofitaria per animar-los a aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no tancar la ment en el discurs de "no hi ha feina". Hi ha feina, però s'ha de lluitar per ella perquè a l'àmbit social hi ha professionals de moltes branques i la nostra és menys popular, però no menys capaç.

La Criminologia reclama el seu paper en la resolució alternativa de conflictes a la 2a Nit de la Criminologia

  • Un centenar de criminòlegs i criminòlogues ens reunim a la segona edició de la Nit de la Criminologia.
  • Des del Col·legi consolidem l’acte anual com a punt de trobada de la professió a Catalunya i seguirem treballant per les pròximes edicions.
  • Pots veure el recull de fotografies al nostre facebook.

Col·loqui de la 2a Nit de la Criminologia al Teatre del CCCB. Foto: Gisela Jané

Celebrem dos anys de Col·legi i ho tornem a fer rodejats dels i les professionals del sector en una nit que esperem repetir cada any. Enguany, i coincidint amb la setmana europea de la mediació i sota el títol “Els programes efectius de resolució de conflictes: una mirada des de la criminologia”, vam reunir sobre l’escenari la Sandra Sànchez Castro, criminòloga de SUARA Cooperativa i de l’àmbit de la mediació intercultural i penitenciaria; en Robert Gimeno Vidal, educador social i màster en Criminologia i Execució Penal, tècnic de l’Equip de Prevenció i Mediació Comunitària de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil presentant el Programa de suport a la prevenció de la delinqüència juvenil i a la mediació comunitària del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic (SMAT); la Nidhi Nagdev Nagdev, criminòloga, col·legiada i mediadora presentant un programa pilot de mediació en pisos turístics d’Ètic Hàbitat; Anna Meléndez Peretó, criminòloga i doctora en justícia restaurativa i desistiment del Grup de Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la UAB; i Antonio Rosa Palomero Cap de la Secció de Convivència, Diversitat i Drets Civils del Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona.

El President Daniel Limones, va inaugurar la Nit amb un discurs on va destacar l’especial interès que va suscitar la Criminologia aquest estiu a Barcelona i com des de la nostra ciència es va poder donar resposta a molts dels dubtes que van sorgir a la ciutadania.

“La Justícia restaurativa parteix d’una sèrie de valors que van més enllà del victimari, busca també incloure la resta d’implicats.” L’Anna començava el col·loqui definint així el concepte central del debat. “La idea de justícia restaurativa és nova, és interessant la recerca d’alternatives per donar una mirada diferent a tots els actors implicats en el delicte i la incorporació de la comunitat en la resolució de conflictes.[...] Ja no es treballa amb 2 persones (víctima i victimari) ara es treballa amb 8 o fins i tot 10.” afegia en Robert. 

Catalunya és pionera amb els programes de justícia restaurativa i una de les reivindicacions del debat va ser que, tot i que és important mira cap a fora, aquí tenim moltes experiències sobretot en l’àmbit comunitari. La Sandra, però, comentava que en l’àmbit penitenciari encara estem en una fase molt pedagògica. Tot i així des del públic es va puntualitzar que des de fa anys funciona, i amb molts bons resultats, el Programa de Mediació i Reparació Penal, executat a l’àmbit d’adults que coordina des del Departament de Justícia la Fundació AGI.



I què hi té a veure la criminologia en tot això? Segons explicava l’Anna “Des dels inicis de la nostra ciència el que trobem és un anàlisi crítica del model de justícia penal, que implica la necessitat d’una nova mirada, de treballar des de les necessitats de l’infractor però tenint present com podem potenciar aquest canvi.[...] Des de la perspectiva de la criminologia crítica, el sistema de justícia el que fa és etiquetar i en canvi la Justícia restaurativa vol canviar això”. Però a més, “el valor afegit que aporten els criminòlegs i les criminòlogues a la Justícia Restaurativa és la visió global del conflicte, gràcies a la nostra formació interdisciplinar.” afegia la Nidhi. I és que la formació és necessària, però també les competències, com destacava l’Antonio. 

Divendres vam reivindicar que la nostra professió pot treballar colze a colze amb els i les professionals que creuen en els ADR i cal tenir en compte que, en paraules del nostre moderador, Xavier Bernadí: "És difícil guanyar-se la vida dins de la mediació. Però hi ha gran projecció dins de l'àmbit i sou grans aliats". Al col·loqui també es va destacar el paper dels ADR com a una nova manera d’actuar davant dels conflictes, com donen una mirada diferent del delicte i que dóna protagonisme als actors. 

Després del col·loqui vam poder fer el nostre petit homenatge a la Pilar Heras i Trias, reconeixent-la com a Col·legiada d’honor a títol pòstum i amb el públic del teatre de peu per aplaudir-la. L'Amand Calderó i Montfort, Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, després de dedicar-li unes sentides paraules d’agraïment a la Pilar, ens deia La Pilar ens va deixar una assignatura pendent al Departament: la de comptar amb els criminòlegs i criminòlogues”. 

També vam poder reconèixer com a col·legiats d’honor a Santiago Redondo Illescas, que tantíssim ha aportat a la nostra ciència amb les seves recerques durant anys, i també, i per sorpresa, a Xavier Bernadí i Gil, per ser un paper clau, juntament amb Carles Mundó, per la creació del Col·legi.




Tal i com va quedar evidenciat en aquesta Nit i en paraules de la Vicepresidenta, Arantxa Hernáez, “l’objectiu de la Criminologia és aportar la visió científica del que funciona en matèria de prevenció i intervenció en els conflictes en general i els i els delictes en particular. Donat que som agents especialistes en el delicte, la nostra missió és la promoció del canvi social ”. Va posar de relleu tots els llocs on hem de ser presents per tal que es donin aquest canvis en positiu i pels quals està treballant el Col·legi amb diferents actors i disciplines, aprofitant de demanar a les autoritats presents que donessin un pas endavant per posar la Criminologia al lloc que li correspon: al servei de la nostra societat. 


Volem agraïr a tothom qui va fer possible aquesta edició de la Nit, tant al públic assistent com a aquelles entitats i institucions que hi van participar: Diputació de Barcelona, Banc Sabadell Professional, Databac, Editorial Tirant com a entitats patrocinadores i la Comissió Intercol·legial de Col·legis de Criminologia d’Espanya, el Colegio de Criminólogos de Astúrias, el Colegio de Criminólogos de Murcia, el Col·legi de professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología (SIEC), l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya (ACCPOLC), el Grup33, INTRESS, la Fundació Ires, la llibreria Alibri, Suara Cooperativa, l’Oficina per la No Discriminació, la Red española de Jóvenes Investigadores en Criminología (REJIC), la Federació d’Entitats Catalanes d’acció social (ECAS), la Fundació AGI, la Fundació Mercè Fontanilles i la Sociedad Española de Investigación Criminológica (SIEC) i Ètic Hàbitat.

Etiquetes

Nosaltres també trobem feina! - David Montero

filtre-foto-entrevista-david

En David Montero és criminòleg, màster en Criminologia i Delinqüència Juvenil per la Universitat de Castilla La Mancha i doctorand en ciències socials per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. S’ha especialitzat en immigració i delinqüència juvenil i actualment ha passat de treballar com a educador en un centre de protecció de menors migrants que viatgen sols a ser-ne el coordinador, a la fundació Diagrama.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Treballo en un Servei de Primera Acollida i Atenció Integral, dins l’àmbit de protecció, dirigit a menors que emigren sense referències familiars. Lluny del que gran part de la gent té al seu subconscient, no s’assembla en res a una presó, sinó més aviat a una casa familiar.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?

Totalment. Després del Grau en Criminologia vaig continuar la meva formació amb el màster en criminologia i delinqüència juvenil de la UCLM, així que treballar amb menors era el meu principal objectiu. Aquí, elements com els factors de risc/protecció, resolució de conflictes, integració, subcultura… son el pà de cada dia.

Com et vas assabentar de la feina?

En realitat coneixia l’empresa perquè hi vaig fer les pràctiques finals de grau. Un dia em va donar per entrar a la pàgina web i… voilà, allí estava.

Portaves molt de temps buscant feina? Sabies on es movien les ofertes de l’àmbit criminològic?

La veritat és que no. Feia poc que havia arribat a Barcelona i, davant el pessimisme que molts hem tingut durant massa temps, vaig començar a treballar en alguna cosa que res tenia a veure amb nosaltres… Afortunadament l’ambient no em va agradar gens, així que ho vaig deixar per acabar el màster. Quan em vaig haver de posar a buscar de nou, escarmentat de l’última experiència laboral, vaig començar a buscar alguna cosa relacionada amb la criminologia i ràpid vaig trobar l’oferta que buscava.

Com va ser el procés de selecció?

Ràpid. L’empresa buscava gent motivada amb disponibilitat immediata, ja que es preveia obertura de serveis de forma imminent. Un dia em van trucar i em van proposar anar a un poble de Tarragona a una entrevista i, diversos dies després, ja m’estaven dient un horari.

Què consideres que ha sigut imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que la meva motivació per treballar amb menors era més que evident, així ho vaig transmetre a l’entrevista i m’atreviria a dir que va ser el més decisiu. No per això pretenc treure-li importància als estudis de grau i màster, però sense dubte l’actitud és determinant.

Quin consell li donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estiguin en recerca activa de feina?

Vull aprofitar aquesta pregunta per fomentar que totes aquelles persones que estiguin fent el grau i/o es plantegin fer un màster, n’escullin un d’adequat, enfocat als seus interessos i objectius. És massa freqüent que hi hagi gent que faci màster per reputació o prestigi de temàtiques que res tenen a veure amb el que pretenen aconseguir després.

Nosaltres també trobem feina! - Sara Pérez

filtre-foto-entrevista-sara

La Sara Pérez Hernando és criminòloga graduada per la UB a l’any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Intervencions Socials i Educatives. És membre de la Junta del Col·legi des del gener de 2018 i va ser vicepresidenta de L’AIC (Associació Interuniversitària de Criminologia) durant els anys 2013 i 2014.

Actualment, la Sara és professora al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i imparteix docència als graus de Pedagogia i Educació Social. És membre del grup de recerca GRISIJ (Grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la Infància i Joventut) amb qui col·labora com a investigadora predoctoral en projectes nacionals i internacionals. La Sara es troba finalitzant la seva tesi doctoral en l’àmbit de protecció a la infància en el programa de doctorat Educació i Societat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

La meva feina es divideix en dues branques, la recerca i la docència. Pel que fa a la docència, faig classes als alumnes de pedagogia i educació social de la UB, tant sobre metodologies de recerca, l’anàlisi de xarxes socials i orientacions per a la pràctica o per exemple des de les pràctiques restauratives. També tutoritzo treballs finals de grau (TFG) d’alumnes d’educació social sobre temàtiques que tinguin relació amb la criminologia o bé amb el meu àmbit d’estudi (la protecció a la infància).

Pel que fa a la segona branca, la recerca, formo part d’un grup d’investigació, en aquest sentit participo en projectes de recerca tant en l’àmbit nacional com internacional, això implica des del disseny de propostes de recerca, la recollida de dades, l’anàlisi dels resultats obtinguts, la redacció d’informes i articles, etc.

L’objectiu principal del grup de recerca és crear marcs de referència científica i transformar-los en recursos per a l’acció socioeducativa que ajudin als infants en situació de desprotecció amb línies d’investigació en l’àmbit de l’educació per a la salut, la violència de gènere i la resiliència. En aquest sentit, els projectes que desenvolupa el grup es centren en la detecció de necessitats utilitzant metodologies d’investigació cooperativa; posteriorment, s’elaboren metodologies d’intervenció i/o recursos formatius que faciliten l’optimització de les intervencions socioeducatives; i finalment, s’avaluen aquestes noves propostes metodològiques.

Es tracta d’un grup de recerca multidisciplinar que compta amb professionals de la pedagogia, educació social i primària, psicologia i medicina i des que vaig entrar a formar part al 2015 també la criminologia.

Consideres que poses a la pràctica el que has aprés al grau?

En el meu dia a dia poso en pràctica el que he anat aprenent al llarg de la meva trajectòria, tant a nivell d’estudis com de vivències i per tant també del que vaig aprendre al grau. A vegades la forma en què es posa en pràctica pot ser una mica difosa ja que no s’aplica un coneixement concret, una teoria o autor concret, sinó que el que poso en pràctica son les competències que vaig adquirir tant en les assignatures que vaig cursar (en el meu cas especialment les de recerca) però també les competències que guanyes a l’estudiar un grau que té encara molt recorregut per endavant per exemple a nivell assembleari.

Com et vas assabentar de la feina? 

Va ser l’actual coordinadora del grup de recerca qui em va trucar per informar-me’n, havia estat professora meva mentre cursava el màster i li havia sorprès el que podia aportar una criminòloga en l’àmbit de la protecció a l’infància. Per aquest motiu em va enviar la informació sobre una convocatòria del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a una beca predoctoral dins d’un projecte de recerca I+D.

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit Criminològic?   

Estava en els últims mesos del màster quan em van avisar, pel que no havia començat a buscar feina de forma activa, però sí que havia participat en alguna píndola formativa sobre com trobar feina com a criminòloga però no havia iniciat el procés.

Com va ser el procés de selecció?

Després d’assabentar-me de la convocatòria del Ministeri vaig presentar la documentació requerida com les notes del grau i del màster, certificat d’anglès, etc. Un cop superada aquesta primera fase vaig haver de presentar una proposta de recerca juntament amb una carta de motivació i una altra de recomanació, finalment vaig fer una entrevista amb les persones responsables del grup de recerca que havien de donar feedback al Ministeri per elaborar una ponderació de totes aquelles persones que ens havíem presentat. Uns mesos més tard van sortir les llistes.

quotes-entrevistes-sara-1

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Inicialment no pensava que m’anessin a seleccionar perquè no tinc el millor expedient acadèmic, però el projecte i la carta de motivació que vaig presentar justificant perquè era important que es comptés amb professionals de la criminologia en la recerca en matèria de protecció a la infància van acabar inclinant la balança.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

quotes-entrevistes-sara-2

Que no es donin per vençuts, és fàcil desmotivar-se però és important mantenir-se actius, fer-se veure i conèixer-se entre aquells que estan exercint el sector que els interessa i no tancar-se només en ofertes o llocs de feina ja establerts, s’ha de sortir de la zona de confort. Sovint altres professionals desconeixen el que podem aportar i es queden només amb l’etiqueta de “criminologia” que pot tenir moltes connotacions que no sempre ens ajuden, per això és important donar-nos a conèixer, explicar una i mil vegades el que som capaços d’aportar a la societat. La meva experiència és que un cop demostres el que podem fer des de la criminologia la visió que tenen altres professionals canvia i es genera una nova necessitat.

Nosaltres també trobem feina! - Daniel Bruns

daniel-bruns

En Daniel Bruns és graduat en Criminologia a la Universitat de Girona, màster en anàlisis i prevenció de la delinqüència pel Centre Crimina de la Universitat Miguel Hernández de Elche, agent de la Policia Local de Salt, professor associat del grau en criminologia de la Universitat de Girona i tutor de pràctiques de la mateixa titulació. És policia des de fa 12 anys.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Durant la meva trajectòria professional, primer a la Policia Local de Begur on vaig començar i després a Salt on treballo actualment, he desenvolupat les competències que són pròpies dels cossos de policia local: ordenació i regulació del trànsit, control d’ordenances municipals, seguretat ciutadana, policia comunitària, etc. Durant aquests anys, el fet d’haver treballat en diferents cossos cadascun amb les seves peculiaritats,  i d’haver passat per diferents unitats, m’ha aportat una visió global de la professió molt enriquidora. La feina de policia és molt dinàmica, no saps mai que et trobaràs, i això és precisament un dels aspectes que fa que t’enganxi. Un dia pots estar regulant el trànsit en una cruïlla i al cap d’una estona estàs detenint l’autor d’un robatori.

quotes-entrevistes-bruns-2

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, és clar. La funció policial està directament relacionada amb els coneixements adquirits durant el grau. Quan vaig començar a estudiar el grau, ja feia uns anys que era policia. Amb molt d’esforç i constància he anat compaginant la feina i la família amb la meva formació criminològica, primer amb el grau i després completant els estudis amb el màster. He de dir que el fet de tenir una experiència laboral prèvia m’ha ajudat en els meus estudis. M’ha aportat una visió pràctica que sense treballar no pots tenir. Això es nota, aprens a comprendre i relacionar millor els conceptes i et permet posar en pràctica, de forma directa o indirectament, els coneixements adquirits. Jo sempre dic que per mi Salt ha estat el meu laboratori de pràctiques. És un municipi amb una gran complexitat social i amb molta feina per fer. L’any 2017 vàrem posar en funcionament un projecte pilot pioner a Catalunya per a l’avaluació de risc de reincidència en delictes contra la seguretat del trànsit. Ha tingut una molt bona repercussió i ressò mediàtic i actualment seguim treballant de forma coordinada amb altres policies i criminòlegs per la seva implantació. A part d’això, he elaborat diverses campanyes de prevenció i també gestiono les xarxes socials de la policia. En resum, puc dir que la formació que he adquirit m’ha ajudat a comprendre millor la problemàtica que forma part de la meva feina i m’ha donat recursos que abans no tenia.

Com et vas assabentar de la feina?

L’any 2007 em vaig assabentar d’una oposició a la Policia Local de Begur i m’hi vaig presentar. Vaig entrar primer com a agent interí i llavors vaig guanyar plaça de funcionari de carrera després de fer el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (Escola de Policial). Uns anys més tard per qüestions personals, vaig tornar a opositar a Salt i també hi vaig guanyar plaça.

Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Com ja he dit, vaig començar estudiar el grau quan ja era policia. Al principi ho vaig fer només amb la intenció  de tenir la titulació necessària per promocionar-me en un futur, però el cert és que la criminologia m’ha anat enganxant cada cop més fins al punt  de continuar-me formant un cop acabat el grau.

Com va ser el procés de selecció?

quotes-entrevistes-bruns-1

Els processos de selecció en els quals vaig participar en el seu moment, no difereixen gaire dels actuals. Bàsicament consisteixen en proves culturals, psicotècniques, aptitudinals i proves físiques. El que sí que difereix és el nivell acadèmic exigit per accedir a les convocatòries de policia, que és superior que fa uns anys. Personalment penso que és bo que sigui així, els policies tenim i se’ns exigeix una gran responsabilitat, per tant, cal tenir una sòlida preparació. Voldria aprofitar en aquest sentit i trencar una llança a favor de la necessitat de potenciar l’estudi de la criminologia des del mateix Institut de Seguretat Pública, en els cursos de formació bàsica per a policies. Em consta que des del mateix Col·legi de Criminòlegs ja s’està treballant en aquesta línia.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

El millor consell que puc oferir als estudiants de criminologia i als criminòlegs en recerca de feina és que aprofitin al màxim les seves estades de pràctiques i que se les prenguin molt seriosament. Que no tinguin por ni vergonya a exposar les seves idees. A presentar projectes. A picar totes les portes que siguin necessàries, potser el dia de demà alguna d’aquestes s’obrirà. Les xarxes socials també són una molt bona eina per aquest fi. Els criminòlegs tenim molt a dir i molt a fer en multitud d’àmbits, i això és més un avantatge que no pas un inconvenient. I per descomptat, que aprofitin els avantatges que ofereix el Col·legi participant en tots els congressos, jornades i activitats formatives que els sigui possible. Són punts de trobada i d’intercanvi de coneixements on es gesten projectes i aliances interessants