Noticias

El caso de La Manada desde una perspectiva criminológica

Ya hace unos días que la sentencia del caso conocido como “La Manada” salió y los mismos días hace que asistimos a todo tipo de opiniones, tanto por parte de la sociedad como por parte de expertos. Como Colegio de Criminólogos hemos dejado pasar unos días porque sabemos que la impulsividad es un factor de riesgo, no sólo de la delincuencia y la conducta antisocial, sino también de dejar de ser objetivos. Es por eso que hemos creído conveniente pronunciarnos desde la empatía y des de la criminología positiva, en los siguientes términos:

  1. No entraremos a valorar el contenido jurídico de la sentencia, dado que de eso ya se encargan otros profesionales. Sin acceso a las pruebas periciales y sin haber estado presentes al juicio, no podemos juzgar la interpretación de estas pruebas.
  2. Des del punto de vista de las reacciones sociales, es evidente que estamos presenciando un cambio importante en la sensibilidad de la sociedad hacia los delitos contra la mujer y hacia las conductas antes normalizadas, algunas consideradas como micromachismos. Esta perspectiva y debate que existe, sin duda, consideramos que es necesaria para poder avanzar como sociedad. Sobre estas reacciones, perfecta y legítimamente comprensibles, queremos hacer las siguientes consideraciones:
    • La evidencia científica nos muestra que el apoyo social, tanto a víctimas como a agresores, es lo que mejor funciona para evitar sufrir y cometer actos antisociales y delictivos. Pero la confrontación y la destrucción que comporta el conflicto que se ha creado en la sociedad significa más violencia. Consideramos cualquier conducta delictiva como reprobable, pero la tolerancia cero debe ser hacia las conductas y nunca hacia las personas.
    • Hay que entender que algunas de las expresiones de la ciudadanía pueden ser, en parte, fruto de la espera de mayor dureza, en términos de sanción penal, pero es importante no perder de vista lo que nos ha traído a repensar las conductas en las agresiones sexuales, que no sólo padecen mujeres adultas, sino también menores. Y no solo por rigor académico, sino para entender las diferencias de las motivaciones y consecuencias de las conductas.
  3. Desde el punto de vista de la reacción penal, no podemos estar de acuerdo con que sea necesaria más dureza para castigar delincuentes, ni tampoco que se reforme el código penal en términos de punición: el tiempo en prisión, necesario, como sanción, está fuera de toda duda, pero lo que marca la diferencia es el tratamiento. Para reducir los niveles de reincidencia hace falta incidir más en el tratamiento y no en la duración de la condena.
  4. Des de una óptica victimológica debemos plantearnos, como sociedad, cómo reaccionamos ante determinados casos mediáticos. Que nos hayamos volcado en la víctima no es un problema, pero dada la trascendencia mediática del caso, cada día la víctima está reviviendo el trauma. Las muestras de apoyo masivas no son contraproducentes, sino el uso que se está haciendo de ello en los medios y redes sociales, que hacen que el tema nunca acabe para la víctima.
  5. Por último, creemos que la justicia necesita los profesionales de la criminología para poder mejorar en la valoración de las pruebas. El legislador necesita saber qué dice la evidencia criminológica ante la eficacia de las sanciones. También la ciudadanía necesita esta ciencia para saber qué conviene más para hacer frente a la conducta antisocial y delictiva. De la misma manera, las víctimas necesitan un apoyo en términos positivos que desde la criminología se ofrece. Y los delincuentes, evidentemente, necesitan que trabajemos con ellos para poder evitar en la medida de lo posible la reincidencia.

Por tanto, concluimos con las siguientes consideraciones:

  • Las víctimas necesitan apoyo, empatía y evitar procesos de revictimización: esto último aún es más difícil con las reacciones sociales desmesuradas que no atienden a los hechos ni las necesidades de las víctimas.
  • Las víctimas no necesitan sanciones más graves sino reparación del daño en la medida de lo posible, por más que la venganza sea un pensamiento muy “naturalizado”.
  • Los agresores, especialmente los sexuales, tienen unos factores de riesgo que, en gran medida, se pueden trabajar, así como factores de protección y amortiguadores que se pueden potenciar para prevenir.
  • Sin tratamiento la mayoría de agresores sexuales no reinciden. Cuando se los trata, lo hacen aún menos. Es por eso que necesitamos más tratamiento criminológico.
  • Hay personas de alto riesgo que pueden salir en libertad sin rehabilitar: es importante que la valoración del riesgo que hagamos los y las profesionales de la criminología esté presente, porque se puede evitar la reincidencia y mejorar los tratamientos.
  • Aumentar la duración de las sanciones (siendo ya el cuarto país europeo en larga duración de cumplimiento de condenas y teniendo uno de los códigos penales más duros) no puede prevenir la delincuencia ni reduce la reincidencia. Al contrario, tiene un escaso efecto en términos de prevención y un efecto contraproducente en términos de estancia en la cárcel.
  • Los correlatos de las agresiones sexuales son diversos: no solo el machismo y la estructura machista estan presentes como factores de riesgo. Estos conceptos pueden tener, evidentemente, relacionadas algunas distorsiones cognitivas. Pero, siendo de especial interés el tratamiento y la prevención, no son únicamente los unicos factores de intervención. Es por eso que dejarlo todo a este factor es altamente peligroso para las políticas de prevención e intervención. Necesitamos trabajar todos los ingredientes presentes en los diferentes tipos de delincuentes y de delincuencia.
  • Es importante introducir nuestros servicios profesionales de manera transversal a la ciudadanía y a las instituciones, porque nuestro conocimiento es útil y necesario y la prevención de la delincuencia es un tema de vital importancia.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 10 de mayo de 2018

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ja figura oficialment al registre de col·legis professionals de Catalunya

Ja s’han aprovat i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, fet que oficialitza i legitima la decisió presa en l’Assemblea Constituent del passat 25 de gener. Per tant, el Col·legi ja és una institució amb ple dret per actuar autònomament. Podeu trobar el document a la web de la Generalitat.

D’altra banda, tres mesos després de la nostra obertura, ja podem anunciar que comptem amb quasi 100 sol·licituds de col·legiació rebudes i que anirem resolent en els pròxims dies. A més, ja estem preparant alguns cursos de formació i d’orientació laboral que anunciarem en les pròximes setmanes. Per últim, també està prenent forma la borsa de treball que obrirem a través de Linkedin exclusivament pels nostres col·legiats i col·legiades i que anunciarem també ben aviat.

Primera reunió del Col·legi amb els coordinadors dels Graus en Criminologia

El passat dia 20 de març, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va convocar la primera reunió amb els coordinadors d’estudis dels graus de Criminologia a Catalunya. A la reunió hi van assistir la Dra. Ester Blay Gil, Professora del Grau de Criminologia a la Universitat de Girona, el Dr. Josep Cid Moliné, Coordinador d’Estudis de Criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. David Felip Saborit, Director del Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Víctor Gómez Martín, Cap d’Estudis de l’Ensenyament de Grau de Criminologia de la Universitat de Barcelona, el Dr. Arturo González de León Berini, Director d’Estudis del Grau de Criminologia i Seguretat de la Universitat Abat Oliba CEU,  i el Dr. Josep Maria Tamarit i Sumalla, Director del Programa de Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Per part de la Junta de Govern del Col·legi hi va assistir Daniel Limones Silva, President del Col·legi, David Buil Gil, Vocal de formació universitària, avaluació i ordenació acadèmica, i Isabel Díaz Navarro, com a representant de la borsa de treball del Col·legi.

L’objectiu d’aquesta primera reunió respon a l’interès d’establir els mecanismes de comunicació entre el Col·legi i les universitats i assentar les bases dels futurs convenis de col·laboració bidireccionals que des del Col·legi ens agradaria poder impulsar amb cadascuna de les universitats.

Els punts més importants de la reunió van ser, per una banda, les sortides professionals dels criminòlegs, així com les actuacions que es porten a terme des de les diferents universitats per tal d’apropar el món laboral als futurs titulats i el paper que pot arribar a jugar el Col·legi en aquest camí. I d’altra banda, sobre l’estat de la formació universitària en criminologia, especialment de postgrau, que des de les universitats es poden oferir als titulats per tal d’ampliar la seva ocupabilitat.

Obrim el procés de col·legiació

Aquesta setmana s’obre el procés de col·legiació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, un mes i mig després de l’Assemblea Constituent del Col·legi. Abans d’introduir quin és el procés que s’ha de seguir per a la col·legiació, volem transmetre algunes idees sobre la importància de col·legiar-se en el nostre àmbit professional. Tractem així de donar resposta a la pregunta “per què col·legiar-me”?

Tots units tenim més força

Col·legiar-se és donar un pas més en la defensa del col·lectiu, un pas més per fer força per superar col·lectivament alguns dels principals problemes dels criminòlegs a la societat catalana. Molts tenim els mateixos patiments: “trobaré feina?”“per què no puc presentar-me a aquesta oposició?”“on puc rebre formació relacionada amb aquesta branca de la criminologia que sigui de qualitat?”, entre altres.  D’una banda, el Col·legi s’ha d’entendre com una eina de defensa de la professió, per vetllar pels interessos del col·lectiu. Davant del Col·legi les persones plantegen els problemes com a individuals, però és el Col·legi qui s’encarrega de transformar-los en els interessos del col·lectiu

Representació i defensa de la professió

Defensem el correcte exercici professional davant de les persones que realitzin una mala praxis de la professió, ja provinguin d’un altre camp professional -intrusisme- o de la pròpia criminologia. El Col·legi també representa el nostre col·lectiu professional davant les administracions públiques, institucions polítiques i empreses.

El Col·legi és l’espai que facilitarà la participació col·lectiva

Els criminòlegs han estat històricament un col·lectiu molt actiu i un motor de canvi social, però ara tenim un vehicle que ens representa a tots, i mitjançant el qual podem arribar a obrir moltes portes que semblaven tancades. I això ho farem un amb un Col·legi fort i participatiu, però sobretot cohesionat.

Tothom podrà participar al Col·legi. Es continuarà amb les Assembles, s’establiran comissions de treball que seran obertes a totes les persones col·legiades, es donarà suport a les noves idees, i tot això s’aconseguirà mitjançant la participació de tots.

Formació continuada i noves competències per als col·legiats

És una obligació de qualsevol Col·legi tractar de mantenir als seus col·legiats actualitzats, per tal de facilitar el desenvolupament professional. L’exercici professional de manera individual crea, dia rere dia, la marca col·lectiva de la criminologia. Per aquest motiu es desenvoluparan formacions i especialitzacions a demanda dels col·legiats. A més, es donarà la possibilitat de tenir descomptes per a l’assistència a jornades i congressos.

Borsa de treball

Es donarà suport a la recerca de feina, es faran arribar ofertes i es prospectaran servis públics i empreses privades on tingui cabuda la figura del criminòleg. També es realitzaran tallers d’inserció professional, s’organitzaran jornades i s’obriran convenis amb altres associacions.

Quin és el procés de col·legiació?

Si ja estàs convençut, només has de descarregar-te aquest formulari, emplenar-lo amb les teves dades, i fer-nos arribar el formulari per correu a la seu del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya a carrer Balmes, 129 bis, 4t 2a, 08008 Barcelona; juntament amb una fotocòpia compulsada que acrediti la possessió del títol de Llicenciatura o Grau en Criminologia, una fotocòpia del teu DNI/NIE i la documentació necessària per a sol·licitar el pagament de la quota reduïda, quan sigui necessari. Pots trobar tota la informació sobre la sol·licitud de col·legiació aquí i sobre les quotes de col·legiació aquí.

Nous avenços en el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya

Després de l’Assemblea Constituent del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el passat 25 de gener de 2018, la Junta de Govern ha iniciat els diferents tràmits per a formalitzar la constitució del Col·legi i obrir el procediment per a que les persones interessades es puguin col·legiar. El Col·legi també participa en activitats d’interès per al futur professional.

En primer lloc, es va entregar una còpia dels Estatuts aprovats per l’Assemblea Constituent al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal que aquests siguin revisats per l’administració i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’ha dut a terme el tràmit per a la sol·licitud del NIF del Col·legi i per a la obertura del compte bancari.

En segon lloc, la Junta de Govern del Col·legi ja ha programat el calendari anual de reunions, del qual ja s’ha dut a terme la primera de les reunions, i la següent tindrà lloc el proper 22 de març. El Col·legi també ha iniciat els primers contactes amb les universitats i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

I, en darrer lloc, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha estat convidat a participar a la taula rodona“Passat, present i futur de la Criminologia a Espanya” organitzat per l’Associació Criminología y Sociedad. L’acte tindrà lloc el dia 6 de març a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, i també hi participaran representants de la Federación de Asociaciones de Criminólogos de España (FACE), la Asociación Andaluza de Criminólogos (AndaCrim), la Red Española de Jóvenes Investigadores en Criminologia(REJIC), la Sociedad Española de Investigación Criminológica (SEIC) i la Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología (SIEC).

Durant les properes setmanes seguirem informant sobre les activitats que s’estan impulsant des del Col·legi, així com sobre el procés de col·legiació, que esperem poder impulsar durant les properes setmanes.