En David Montero és criminòleg, màster en Criminologia i Delinqüència Juvenil per la Universitat de Castilla La Mancha i doctorand en ciències socials per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. S’ha especialitzat en immigració i delinqüència juvenil i actualment ha passat de treballar com a educador en un centre de protecció de menors migrants que viatgen sols a ser-ne el coordinador, a la fundació Diagrama.
Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Treballo en un Servei de Primera Acollida i Atenció Integral, dins l’àmbit de protecció, dirigit a menors que emigren sense referències familiars. Lluny del que gran part de la gent té al seu subconscient, no s’assembla en res a una presó, sinó més aviat a una casa familiar.
Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?
Totalment. Després del Grau en Criminologia vaig continuar la meva formació amb el màster en criminologia i delinqüència juvenil de la UCLM, així que treballar amb menors era el meu principal objectiu. Aquí, elements com els factors de risc/protecció, resolució de conflictes, integració, subcultura… son el pà de cada dia.
Com et vas assabentar de la feina?
En realitat coneixia l’empresa perquè hi vaig fer les pràctiques finals de grau. Un dia em va donar per entrar a la pàgina web i… voilà, allí estava.
Portaves molt de temps buscant feina? Sabies on es movien les ofertes de l’àmbit criminològic?
La veritat és que no. Feia poc que havia arribat a Barcelona i, davant el pessimisme que molts hem tingut durant massa temps, vaig començar a treballar en alguna cosa que res tenia a veure amb nosaltres… Afortunadament l’ambient no em va agradar gens, així que ho vaig deixar per acabar el màster. Quan em vaig haver de posar a buscar de nou, escarmentat de l’última experiència laboral, vaig començar a buscar alguna cosa relacionada amb la criminologia i ràpid vaig trobar l’oferta que buscava.
Com va ser el procés de selecció?
Ràpid. L’empresa buscava gent motivada amb disponibilitat immediata, ja que es preveia obertura de serveis de forma imminent. Un dia em van trucar i em van proposar anar a un poble de Tarragona a una entrevista i, diversos dies després, ja m’estaven dient un horari.
Què consideres que ha sigut imprescindible perquè et seleccionessin?
Crec que la meva motivació per treballar amb menors era més que evident, així ho vaig transmetre a l’entrevista i m’atreviria a dir que va ser el més decisiu. No per això pretenc treure-li importància als estudis de grau i màster, però sense dubte l’actitud és determinant.
Quin consell li donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estiguin en recerca activa de feina?
Vull aprofitar aquesta pregunta per fomentar que totes aquelles persones que estiguin fent el grau i/o es plantegin fer un màster, n’escullin un d’adequat, enfocat als seus interessos i objectius. És massa freqüent que hi hagi gent que faci màster per reputació o prestigi de temàtiques que res tenen a veure amb el que pretenen aconseguir després.