Noticias

Nosaltres també trobem feina! - David Montero

filtre-foto-entrevista-david

En David Montero és criminòleg, màster en Criminologia i Delinqüència Juvenil per la Universitat de Castilla La Mancha i doctorand en ciències socials per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. S’ha especialitzat en immigració i delinqüència juvenil i actualment ha passat de treballar com a educador en un centre de protecció de menors migrants que viatgen sols a ser-ne el coordinador, a la fundació Diagrama.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Treballo en un Servei de Primera Acollida i Atenció Integral, dins l’àmbit de protecció, dirigit a menors que emigren sense referències familiars. Lluny del que gran part de la gent té al seu subconscient, no s’assembla en res a una presó, sinó més aviat a una casa familiar.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?

Totalment. Després del Grau en Criminologia vaig continuar la meva formació amb el màster en criminologia i delinqüència juvenil de la UCLM, així que treballar amb menors era el meu principal objectiu. Aquí, elements com els factors de risc/protecció, resolució de conflictes, integració, subcultura… son el pà de cada dia.

Com et vas assabentar de la feina?

En realitat coneixia l’empresa perquè hi vaig fer les pràctiques finals de grau. Un dia em va donar per entrar a la pàgina web i… voilà, allí estava.

Portaves molt de temps buscant feina? Sabies on es movien les ofertes de l’àmbit criminològic?

La veritat és que no. Feia poc que havia arribat a Barcelona i, davant el pessimisme que molts hem tingut durant massa temps, vaig començar a treballar en alguna cosa que res tenia a veure amb nosaltres… Afortunadament l’ambient no em va agradar gens, així que ho vaig deixar per acabar el màster. Quan em vaig haver de posar a buscar de nou, escarmentat de l’última experiència laboral, vaig començar a buscar alguna cosa relacionada amb la criminologia i ràpid vaig trobar l’oferta que buscava.

Com va ser el procés de selecció?

Ràpid. L’empresa buscava gent motivada amb disponibilitat immediata, ja que es preveia obertura de serveis de forma imminent. Un dia em van trucar i em van proposar anar a un poble de Tarragona a una entrevista i, diversos dies després, ja m’estaven dient un horari.

Què consideres que ha sigut imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que la meva motivació per treballar amb menors era més que evident, així ho vaig transmetre a l’entrevista i m’atreviria a dir que va ser el més decisiu. No per això pretenc treure-li importància als estudis de grau i màster, però sense dubte l’actitud és determinant.

Quin consell li donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estiguin en recerca activa de feina?

Vull aprofitar aquesta pregunta per fomentar que totes aquelles persones que estiguin fent el grau i/o es plantegin fer un màster, n’escullin un d’adequat, enfocat als seus interessos i objectius. És massa freqüent que hi hagi gent que faci màster per reputació o prestigi de temàtiques que res tenen a veure amb el que pretenen aconseguir després.

Nosaltres també trobem feina! - Sara Pérez

filtre-foto-entrevista-sara

La Sara Pérez Hernando és criminòloga graduada per la UB a l’any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Intervencions Socials i Educatives. És membre de la Junta del Col·legi des del gener de 2018 i va ser vicepresidenta de L’AIC (Associació Interuniversitària de Criminologia) durant els anys 2013 i 2014.

Actualment, la Sara és professora al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i imparteix docència als graus de Pedagogia i Educació Social. És membre del grup de recerca GRISIJ (Grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la Infància i Joventut) amb qui col·labora com a investigadora predoctoral en projectes nacionals i internacionals. La Sara es troba finalitzant la seva tesi doctoral en l’àmbit de protecció a la infància en el programa de doctorat Educació i Societat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

La meva feina es divideix en dues branques, la recerca i la docència. Pel que fa a la docència, faig classes als alumnes de pedagogia i educació social de la UB, tant sobre metodologies de recerca, l’anàlisi de xarxes socials i orientacions per a la pràctica o per exemple des de les pràctiques restauratives. També tutoritzo treballs finals de grau (TFG) d’alumnes d’educació social sobre temàtiques que tinguin relació amb la criminologia o bé amb el meu àmbit d’estudi (la protecció a la infància).

Pel que fa a la segona branca, la recerca, formo part d’un grup d’investigació, en aquest sentit participo en projectes de recerca tant en l’àmbit nacional com internacional, això implica des del disseny de propostes de recerca, la recollida de dades, l’anàlisi dels resultats obtinguts, la redacció d’informes i articles, etc.

L’objectiu principal del grup de recerca és crear marcs de referència científica i transformar-los en recursos per a l’acció socioeducativa que ajudin als infants en situació de desprotecció amb línies d’investigació en l’àmbit de l’educació per a la salut, la violència de gènere i la resiliència. En aquest sentit, els projectes que desenvolupa el grup es centren en la detecció de necessitats utilitzant metodologies d’investigació cooperativa; posteriorment, s’elaboren metodologies d’intervenció i/o recursos formatius que faciliten l’optimització de les intervencions socioeducatives; i finalment, s’avaluen aquestes noves propostes metodològiques.

Es tracta d’un grup de recerca multidisciplinar que compta amb professionals de la pedagogia, educació social i primària, psicologia i medicina i des que vaig entrar a formar part al 2015 també la criminologia.

Consideres que poses a la pràctica el que has aprés al grau?

En el meu dia a dia poso en pràctica el que he anat aprenent al llarg de la meva trajectòria, tant a nivell d’estudis com de vivències i per tant també del que vaig aprendre al grau. A vegades la forma en què es posa en pràctica pot ser una mica difosa ja que no s’aplica un coneixement concret, una teoria o autor concret, sinó que el que poso en pràctica son les competències que vaig adquirir tant en les assignatures que vaig cursar (en el meu cas especialment les de recerca) però també les competències que guanyes a l’estudiar un grau que té encara molt recorregut per endavant per exemple a nivell assembleari.

Com et vas assabentar de la feina? 

Va ser l’actual coordinadora del grup de recerca qui em va trucar per informar-me’n, havia estat professora meva mentre cursava el màster i li havia sorprès el que podia aportar una criminòloga en l’àmbit de la protecció a l’infància. Per aquest motiu em va enviar la informació sobre una convocatòria del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a una beca predoctoral dins d’un projecte de recerca I+D.

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit Criminològic?   

Estava en els últims mesos del màster quan em van avisar, pel que no havia començat a buscar feina de forma activa, però sí que havia participat en alguna píndola formativa sobre com trobar feina com a criminòloga però no havia iniciat el procés.

Com va ser el procés de selecció?

Després d’assabentar-me de la convocatòria del Ministeri vaig presentar la documentació requerida com les notes del grau i del màster, certificat d’anglès, etc. Un cop superada aquesta primera fase vaig haver de presentar una proposta de recerca juntament amb una carta de motivació i una altra de recomanació, finalment vaig fer una entrevista amb les persones responsables del grup de recerca que havien de donar feedback al Ministeri per elaborar una ponderació de totes aquelles persones que ens havíem presentat. Uns mesos més tard van sortir les llistes.

quotes-entrevistes-sara-1

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Inicialment no pensava que m’anessin a seleccionar perquè no tinc el millor expedient acadèmic, però el projecte i la carta de motivació que vaig presentar justificant perquè era important que es comptés amb professionals de la criminologia en la recerca en matèria de protecció a la infància van acabar inclinant la balança.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

quotes-entrevistes-sara-2

Que no es donin per vençuts, és fàcil desmotivar-se però és important mantenir-se actius, fer-se veure i conèixer-se entre aquells que estan exercint el sector que els interessa i no tancar-se només en ofertes o llocs de feina ja establerts, s’ha de sortir de la zona de confort. Sovint altres professionals desconeixen el que podem aportar i es queden només amb l’etiqueta de “criminologia” que pot tenir moltes connotacions que no sempre ens ajuden, per això és important donar-nos a conèixer, explicar una i mil vegades el que som capaços d’aportar a la societat. La meva experiència és que un cop demostres el que podem fer des de la criminologia la visió que tenen altres professionals canvia i es genera una nova necessitat.

Nosaltres també trobem feina! - Daniel Bruns

daniel-bruns

En Daniel Bruns és graduat en Criminologia a la Universitat de Girona, màster en anàlisis i prevenció de la delinqüència pel Centre Crimina de la Universitat Miguel Hernández de Elche, agent de la Policia Local de Salt, professor associat del grau en criminologia de la Universitat de Girona i tutor de pràctiques de la mateixa titulació. És policia des de fa 12 anys.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Durant la meva trajectòria professional, primer a la Policia Local de Begur on vaig començar i després a Salt on treballo actualment, he desenvolupat les competències que són pròpies dels cossos de policia local: ordenació i regulació del trànsit, control d’ordenances municipals, seguretat ciutadana, policia comunitària, etc. Durant aquests anys, el fet d’haver treballat en diferents cossos cadascun amb les seves peculiaritats,  i d’haver passat per diferents unitats, m’ha aportat una visió global de la professió molt enriquidora. La feina de policia és molt dinàmica, no saps mai que et trobaràs, i això és precisament un dels aspectes que fa que t’enganxi. Un dia pots estar regulant el trànsit en una cruïlla i al cap d’una estona estàs detenint l’autor d’un robatori.

quotes-entrevistes-bruns-2

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, és clar. La funció policial està directament relacionada amb els coneixements adquirits durant el grau. Quan vaig començar a estudiar el grau, ja feia uns anys que era policia. Amb molt d’esforç i constància he anat compaginant la feina i la família amb la meva formació criminològica, primer amb el grau i després completant els estudis amb el màster. He de dir que el fet de tenir una experiència laboral prèvia m’ha ajudat en els meus estudis. M’ha aportat una visió pràctica que sense treballar no pots tenir. Això es nota, aprens a comprendre i relacionar millor els conceptes i et permet posar en pràctica, de forma directa o indirectament, els coneixements adquirits. Jo sempre dic que per mi Salt ha estat el meu laboratori de pràctiques. És un municipi amb una gran complexitat social i amb molta feina per fer. L’any 2017 vàrem posar en funcionament un projecte pilot pioner a Catalunya per a l’avaluació de risc de reincidència en delictes contra la seguretat del trànsit. Ha tingut una molt bona repercussió i ressò mediàtic i actualment seguim treballant de forma coordinada amb altres policies i criminòlegs per la seva implantació. A part d’això, he elaborat diverses campanyes de prevenció i també gestiono les xarxes socials de la policia. En resum, puc dir que la formació que he adquirit m’ha ajudat a comprendre millor la problemàtica que forma part de la meva feina i m’ha donat recursos que abans no tenia.

Com et vas assabentar de la feina?

L’any 2007 em vaig assabentar d’una oposició a la Policia Local de Begur i m’hi vaig presentar. Vaig entrar primer com a agent interí i llavors vaig guanyar plaça de funcionari de carrera després de fer el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (Escola de Policial). Uns anys més tard per qüestions personals, vaig tornar a opositar a Salt i també hi vaig guanyar plaça.

Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Com ja he dit, vaig començar estudiar el grau quan ja era policia. Al principi ho vaig fer només amb la intenció  de tenir la titulació necessària per promocionar-me en un futur, però el cert és que la criminologia m’ha anat enganxant cada cop més fins al punt  de continuar-me formant un cop acabat el grau.

Com va ser el procés de selecció?

quotes-entrevistes-bruns-1

Els processos de selecció en els quals vaig participar en el seu moment, no difereixen gaire dels actuals. Bàsicament consisteixen en proves culturals, psicotècniques, aptitudinals i proves físiques. El que sí que difereix és el nivell acadèmic exigit per accedir a les convocatòries de policia, que és superior que fa uns anys. Personalment penso que és bo que sigui així, els policies tenim i se’ns exigeix una gran responsabilitat, per tant, cal tenir una sòlida preparació. Voldria aprofitar en aquest sentit i trencar una llança a favor de la necessitat de potenciar l’estudi de la criminologia des del mateix Institut de Seguretat Pública, en els cursos de formació bàsica per a policies. Em consta que des del mateix Col·legi de Criminòlegs ja s’està treballant en aquesta línia.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

El millor consell que puc oferir als estudiants de criminologia i als criminòlegs en recerca de feina és que aprofitin al màxim les seves estades de pràctiques i que se les prenguin molt seriosament. Que no tinguin por ni vergonya a exposar les seves idees. A presentar projectes. A picar totes les portes que siguin necessàries, potser el dia de demà alguna d’aquestes s’obrirà. Les xarxes socials també són una molt bona eina per aquest fi. Els criminòlegs tenim molt a dir i molt a fer en multitud d’àmbits, i això és més un avantatge que no pas un inconvenient. I per descomptat, que aprofitin els avantatges que ofereix el Col·legi participant en tots els congressos, jornades i activitats formatives que els sigui possible. Són punts de trobada i d’intercanvi de coneixements on es gesten projectes i aliances interessants

COMUNICADO – No hay ninguna crisi de seguridad en Barcelona

Los medios de comunicación se han hecho eco del aumento de las tasas de delincuencia en la ciudad de Barcelona en los últimos meses y, paralelamente, también se ha detectado un aumento de la preocupación de la opinión pública por la inseguridad, según el barómetro del Ayuntamiento de Barcelona.

Ciertamente, en los últimos dos años, la ciudad ha experimentado un crecimiento notable de los hechos delictivos registrados. Han coincidido en el mismo espacio y tiempo el debate de la seguridad o inseguridad en la ciudad y diversos homicidios que no tienen una misma línea: violencia de género, drogas, peleas en vía pública y alguno por robo. Por tanto, es necesario contextualizar de manera adecuada este crecimiento:

1. El aumento experimentado en la ciudad de Barcelona se enmarca en un crecimiento común, al menos, en el resto del Área Metropolitana de Barcelona. La ciudad ha registrado uno de los aumentos más importantes, pero no se puede decir que sea sólo un problema de Barcelona. Por tanto, la respuesta a este fenómeno, si bien puede requerir acciones específicas y localizadas en determinados puntos clave, que son sobre todo los puntos más turísticos de la ciudad,  tendría que hacerse considerando la totalidad del Área Metropolitana.

2. En segundo lugar, la adopción de enfoques preventivos basados únicamente en la persecución y la disuasión policial es preocupante. Si bien es cierto que el trabajo policial es básico para garantizar a la ciudadanía unos niveles razonables de seguridad, la evidencia científica ha demostrado reiteradamente los efectos adversos que pueden tener políticas de seguridad de Tolerancia Cero o Ventanas Rotas. Algunos de estos efectos incluyen la estigmatización injusta de colectivos específicos, la saturación de los servicios policiales y judiciales o la persecución exagerada de hechos intrascendentes. En este sentido, ha de reconocerse el trabajo policial de prevención y reacción y la necesidad de dotar a los cuerpos policiales de efectivos y medios necesarios para llevar a cabo su labor, pero también ser conscientes que, si bien el trabajo policial es una parte muy importante de la prevención, hacen falta también otras medidas orientadas a abordar las causas profundas de la delincuencia. Las mejores prácticas en la prevención delictiva son aquellas que articulan coherentemente respuestas a diferentes niveles: policial, judicial y social.

De hecho, la Criminología ha estudiado la relación de determinados problemas sociales con el aumento de las tasas de delincuencia. La evidencia científica, ha demostrado que la existencia, y especialmente la contratación de la desigualdad y exclusión social, el aumento de las tasas de pobrez y, en general, el deterioro de las condiciones de vida, pueden afectar al aumento de la delincuencia.

3. En tercer lugar, queremos insistir en la necesidad de tratar los problemas de delincuencia mediante políticas que eviten la estigmatización de los colectivos que se encuentran en situación de vulnerabilidad social. Centrarse en ellos por su origen es una apuesta populista y esta sobrerrepresentación tiene que ver con la capacidad selectiva del sistema de control formal y no tanto con las tasas de comisión de delitos. Consideramos muy preocupantes la proliferación de discursos que criminalizan y responsabilizan del aumento de delitos al colectivo de manteros y al de menores migrantes no acompañados, que nada tienen que ver con esta situación.

En definitiva, se tratan de discursos que en el mejor de los casos se basan en un análisis incompletos o sesgados de la realidad criminólogica de la ciudad de Barcelona y consideramos necesario advertir sobre el riesgo de instrumentalizar el debate sobre la seguridad para convertirla en un arma arrojadiza.

Por todo esto, como Colegio de Criminólogos de Cataluña, nos sentimos directamente interpelados por las demandas de las asociaciones de vecinos y vecinas de la ciudad y queremos mostrar nuestro apoyo a todas aquellas personas que padecen este incremento de los delitos en la ciudad. Ya sea de manera directa, como víctimas, sus familiares o personas cercanas, o de manera indirecta, padeciendo algunos de los efectos colaterales como el sentimiento de  inseguridad en los barrios y calles de la ciudad. Una vez más nos ponemos a disposición de la sociedad de la que formamos parte, para ayudar a encontrar respuestas a una situación que genera sentimientos de angustia y sufrimiento a muchos de nuestros conciudadano. Siempre desde la colaboración con vecinos, entidades y poderes públicos, en defensa de una sociedad democrática y segura.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2019

Etiquetas

Nosaltres també trobem feina! - Irene Sánchez

irene-sanchez

La Irene és graduada en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2015, màster en Execució Penal a la Comunitat i Justícia Restaurativa per la UB i estudia Psicologia per la UOC. Ha fet les pràctiques de la carrera al Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, en el complex central Egara; les pràctiques del màster han estat com a Delegada de Mesures Penals Alternatives a IReS i en el Servei de Mediació del SMAT (Servei de Mediació i Assessorament Tècnic) de Barcelona. Ha treballat en el Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima (STIOVD) gestionat per la Creu Roja, i actualment treballa com a tècnica en el Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) gestionat per INTRESS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

El Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) és un servei que depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia, que gestiona l’entitat INTRESS a través d’un contracte de servei públic. El Servei ofereix a les víctimes de violència de gènere de tot Catalunya acompanyament en el moment de la compareixença en seu judicial, així com acompanyament a totes les víctimes del delicte el dia del judici oral. Oferim orientació, assessorament, suport emocional així com escolta activa a totes les persones que atenem.

quotes-entrevistes-irene-1

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Gràcies al grau he obtingut una visió àmplia respecte a la criminologia que m’ha ajudat a poder exercir correctament les tasques a la feina. Sobretot m’han estat d’utilitat els aspectes de caràcter social, psicològic, penal i jurídic així com la visió crítica respecte a la societat que et facilita la carrera. Tot i això, el dia a dia en la feina et permet ampliar tots aquests coneixements i entendre millor aspectes que poden quedar difusos o que poden quedar desapercebuts al llarg del grau: passa de ser una realitat sobre paper a una realitat que perceps amb tots els teus sentits.

Com et vas assabentar de la feina?
A través d’un conegut. Fa un any i mig aproximadament INTRESS estava buscant professionals pel que seria un nou projecte, el SAVD.

quotes-entrevistes-irene-2

Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Ofertes on es requereixi un/a criminòleg/a n’hi ha poques, pel que cercava per les pàgines web del tercer sector i pel LinkedIn alguna oferta que s’ajustés al meu perfil.

Després d’acabar la carrera em va ser molt difícil trobar feina com a criminòloga perquè fins aleshores no havia treballat en aquest àmbit i et solen demanar tenir experiència. Vaig poder entrar en el programa Europeu de Garantia Juvenil on gràcies al seu assessorament i orientació vaig conèixer l’oferta de Creu Roja del STIOVD (Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima) i vaig poder enviar un CV ben estructurat. Pel que em van comentar en el seu moment em van agafar a STIOVD, en part, gràcies a les pràctiques del grau. Quan estava treballant en aquest servei vaig tenir coneixement que es buscaven professionals pel SAVD, i  vaig decidir presentar-me, ja que vaig veure que seria una gran oportunitat professional i personal per a mi. Efectivament, es tracta d’un servei molt necessari per a persones en situació de gran vulnerabilitat i m’ha donat l’oportunitat d’aprofundir en diversos àmbits que sempre m’havien interessat, a més de permetre’m de fer un acompanyament més proper i donar més suport a les víctimes del que feia a la Creu Roja.

Com va ser el procés de selecció?

El procés de selecció del SAVD va ser una entrevista amb la directora del servei i una altra directora de l’Àrea de Justícia i Comunitat de l’entitat (en el meu cas la directora de mesures penals alternatives) on em van fer preguntes per avaluar les meves competències i aptituds.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que em va facilitar molt el fet d’entrar en un servei nou on necessitaven a professionals amb experiència en atenció a persones víctimes d’un delicte. Així i tot, considero que és important fer-los veure que estàs motivat/da per aquesta feina, que tens potencial per fer-la i moltes ganes d’aprendre.

Tanmateix a poc a poc es va visibilitzant més la criminologia i els professionals que treballen en l’àmbit social coneixen les aptituds i coneixements que tenim com a criminòlogues i valoren la perspectiva complementària que podem aportar en un equip multidisciplinari.

quotes-entrevistes-irene-3

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Recomano als estudiants no llençar els apunts de la carrera, sempre poden ser d’utilitat! Així com aprofitar qualsevol oportunitat de feina encara que no sigui exactament l’àmbit que més us interessa, ja que cap la possibilitat de descobrir-ne de nous que us sorprenguin gratament, i sempre obriran noves portes. També recomano triar les pràctiques molt conscientment, ja que solen facilitar contactes i són futurs possibles llocs de feina.

Recomano als criminòlegs i criminòlogues que estan en cerca de feina ser persistent a l’hora d’enviar currículums en els llocs d’interès de cadascú: és a dir, encara que no s’hagi publicat una oferta de feina o que aquesta no requereixi d’un/a professional de la criminologia, us recomano que envieu el vostre CV amb una carta de presentació per donar-vos a conèixer. No és fàcil però tampoc impossible.