Codi Deontològic

Aprovat per l'Assemblea General de col·legiats i col·legiades del 2 de desembre del 2020
[ Actualitzat 14.12.2020 ]

Índex

Preàmbul

El desenvolupament natural de la nostra ciència ha estat emprat en moltes ocasions per intentar qüestionar la seva aplicabilitat al món real. Tanmateix, amb la creació del títol de Llicenciat en Criminologia (RD 858/2003) primer i amb el de Graduat en Criminologia (RD 1393/2007) després, les successives generacions de persones criminòlogues han mostrat la utilitat de la nostra ciència als àmbits públic i privat, essent aquest segon àmbit un dels grans espais de desenvolupament professional actualment.

Donada aquesta incorporació progressiva, però constant, de les persones professionals de la criminologia als diferents àmbits d'aplicació professional del coneixement científic, és una necessitat comptar amb un document marc que reculli les bones pràctiques professionals en termes ètics i deontològics.

És necessari, per tant, fer al·lusió a dos documents que ens vénen a donar l'abast de l'aplicació del present codi deontològic i la seva legitimitat per poder ser aplicat als i les nostres professionals. Un és el suplement europeu al títol de Llicenciat/da en Criminologia, el qual recull que per fer "el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions (...) s'ha d'evitar els judicis de valor, possibles equivalències o suggeriments de reconeixement", atorgant aquest reconeixement a la persona posseïdora de la titulació.

En aquest sentit, sense taxar les competències professionals ni els seus àmbits d'aplicació, aquest document ens capacita per "a l'anàlisi, prevenció i tractament de la conducta delictiva i la investigació criminal; prevenció del delicte, assessorament i elaboració de dictàmens i informes per a l'Administració de Justícia, Administració Penitenciària, Oficines d'Atenció a les Víctimes, Cossos i Forces de Seguretat, intervenció rehabilitadora, mediació i ajuda i la realització d'estudis pericials. Poden desenvolupar les seves activitats tant a l'Administració i Organismes Públics com a empreses privades, així com a la docència".

D'altra banda, els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya (RESOLUCIÓ JUS/724/2018), al seu article 22, defineixen la professió de la persona criminòloga i els principals àmbits d'aplicació, sens perjudici del desenvolupament dels coneixements a d´altres àmbits on la competència professional de la Criminologia sigui d'utilitat (sempre d'acord amb la legislació vigent en matèria de consum, mercat interior i exercici professional).

El mateix document fa esment a diferents preceptes de la necessitat del Codi, fet pel qual, en compliment del mandat estatutari, ratificat en Assemblea General, es presenta el present document anomenat "Codi Deontològic del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya" (sense perjudici del canvi de nom que sigui efectiu un cop finalitzi aquest tràmit administratiu), que haurà de ser ratificat per l'Assemblea General.

La pràctica professional ha d'estar emparada en la legislació vigent i guiada per la normativa estatutària, però és necessari fer referència a altres principis generals relatius a l'ètica i la deontologia professional.

Àmbit d'aplicació

D'acord amb els Estatuts i les previsions legals, el Codi Deontològic serà d’aplicació a tot el territori de Catalunya de manera general.

Serà d'aplicació directa a totes les persones col·legiades, que exerceixen la professió dintre del territori predeterminat o fora d’ell (d'abast nacional o internacional), en tant persona col·legiada sotmesa a les normes del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

En cas de persones col·legiades a altres col·legis professionals, el present Codi Deontològic no serà d'aplicació directa, tret que existeixin convenis de reciprocitat entre aquests que així ho permetin amb persones col·legiades exercint al territori d’altres Col·legis. En cas que no existeixi aquest conveni, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya farà arribar les queixes pertinents a les comissions deontològiques dels Col·legis corresponents.

En el supòsit de mala praxi dins del territori de Catalunya per part de persones criminòlogues no col·legiades al Col·legi Professional de Criminòlegs de Catalunya o a d’altres Col·legis professionals, s’interposaran les accions legals pertinents davant les autoritats competents per resoldre.

En cas d’intrusisme professional, s’articularà l’acció contra les persones davant els Col·legis Professionals, Associacions i/o Agrupacions Professionals i les autoritats administratives i judicials pertinents a cada cas.

Principis generals d'exercici professional

De l'estudi dels codis deontològics dels altres Col·legis Professionals en Criminologia aprovats o en fase d'aprovació (Comunitat Valenciana, Madrid, Astúries), dels codis deontològics de Col·legis Professionals (professions regulades o no regulades), havent-se sotmès el text a la Comissió de Deontologia del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, es desprenen les següents consideracions:

  1. L'especial naturalesa de la nostra ciència ens ha de fer ser conscients que, juntament amb la vocació, la nostra tasca té una funció d'interès eminentment públic i social;
  2. Aquesta funció necessita guies concretes per a assolir la millor pràctica professional possible, que passa necessàriament i obligatòriament, per l'exercici professional basat en la millor evidència científica disponible;
  3. S'ha de garantir amb el màxim rigor i qualitat l'exercici professional, evitant les males praxis professionals, i atenent a l'ètica professional;
  4. En aquest punt, la prioritat de la nostra professió es desprèn de la vocació de servei sempre respectant els Drets Humans i Fonamentals;
  5. Pel que fa a l'actuació professional, sigui quin sigui l'àmbit d'aplicació, la lleialtat als Drets i Deures i als receptors dels serveis, el compliment de la legislació vigent aplicable i l'honradesa personal i professional, són els principis i virtuts que han d'estar darrere d'aquesta, i;
  6. L'acolliment a les bones pràctiques professionals, amb diligència, honradesa, veracitat i ètica és el fet diferencial, el qual portarà que la millor defensa de la nostra professió sigui l'exercici mateix d'aquesta.

Les anteriors consideracions s'expressen, dins de l'exercici professional, amb alguns deures genèrics, com ara:

  • Col·laboració amb altres professionals de la criminologia i respecte a les seves tasques;
  • Col·laboració amb altres professionals de ciències i arts amb les quals, dintre de cada àrea de treball específica, es comparteixi l'àmbit laboral, i respecte a les seves funcions i tasques, per més que en algunes ocasions siguin similars i/o concomitants;
  • Exercir la professió de la manera més professional, competent, honrada i diligent que sigui possible;
  • Perseguir de la millor manera possible, fent valdre els interessos dels destinataris dels serveis professionals, i;
  • Fer-ho sempre tenint en compte la millor evidència disponible a cada àrea de treball.

Mecanismes de control

El Codi Deontològic té com a missió última protegir a les persones professionals i a les persones/institucions/empreses que són receptores dels serveis. Per tant, el present Codi s'aplicarà per part de la Junta de Govern, d'acord amb els Estatuts del mateix i les disposicions previstes d'aplicació.

Seran la Junta Directiva i l'Assemblea General les instàncies primàries de control de l'activitat de la Comissió de Deontologia, essent en última instància els organismes judicials competents els que podran resoldre les qüestions pertinents derivades de l'aplicació de les possibles sancions a les faltes sotmeses a consideració de l'esmentada Comissió.

Articulat

Article 1. Drets, deures i obligacions deontològics i ètics

Les persones professionals de la criminologia es comprometen a complir aquest Codi Deontològic en l'exercici de la professió atenent als àmbits d'aplicació esmentats.

  1. Els preceptes d'aquest Codi Deontològic obliguen al seu compliment a totes les persones col·legiades al Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, les quals estan compel·lides a exercir les seves funcions d'acord amb les previsions legals vigents i amb la vocació de servei a la societat.
  2. Les persones professionals vetllaran, especialment durant l'exercici, per no cometre accions i/o omissions contràries a la legislació vigent voluntària o involuntàriament, amb caràcter general:
    • Quan l'activitat generi dubtes per la seva complexitat, els principis d'interpretació correspondran a les autoritats pertinents.
    • En cas de manca d'interpretació per part d'aquestes es posarà en coneixement a la Junta de Govern i/o els organismes judicials competents.
  1. Les persones professionals estan habilitades per exercir la professió només quan estiguin en possessió d'una titulació oficial, reconeguda i autoritzada per les autoritats acadèmiques competents. També estan habilitades aquelles persones amb una titulació homologada per part de les autoritats.
  2. Quan les persones criminòlogues tinguin més d'una titulació, faran constar en qualitat de quina orientació professional estan exercint, especialment en les relacions amb persones i entitats privades. Si exerceixen en qualitat d'altre perfil professional, seran les agrupacions o Col·legis Professionals corresponents els que faran la supervisió de l'activitat professional.
  3. Les persones professionals no es podran atribuir titulacions acadèmiques, categories i/o competències professionals/acadèmiques que no posseeixen.
  4. Les persones criminòlogues denunciaran les males praxis professionals de les quals tinguin coneixement, així com l'ús indegut del terme "criminòleg, criminòloga, professional de la criminologia" o paraules anàlogues que identifiquin al col·lectiu professional i que siguin socialment acceptades i arrelades.
  5. Així mateix, aquests han de denunciar les pràctiques per part de persones no qualificades i/o incompetents als àmbits professionals, sens perjudici dels àmbits amb els quals compartim àrees d'aplicació directa. En especial, hauran de denunciar les pràctiques que suposin un cas manifest d'intrusisme professional.
  6. Les persones criminòlogues exerciran la professió de manera responsable, justa, imparcial i digna. És d'especial rellevància el respecte als valors, les creences i els drets de les persones, entitats o empreses a les quals prestin els seus serveis. De manera general, no es pot discriminar per raons de sexe, raça, ètnia, religió, ideologia, identitat, orientació sexual, edat, idioma, posició social o laboral, qualificació acadèmica, experiència professional o similars, així com qualsevol categoria protegida per la legislació vigent.
  7. El punt anterior serà d'especial aplicació quan la pràctica professional tingui lloc a àmbits i amb col·lectius d'especial protecció o vulnerabilitat, com ara víctimes, menors, gent gran, (ex) persones privades de llibertat, amb problemes de salut mental o qüestions d'anàloga naturalesa.
  8. No és permès l'abús d'autoritat ni superioritat davant de persones especialment vulnerables, ni fer prevaldre posicions de poder o de garant, especialment durant l'exercici professional o degut al coneixement de fets, conductes, actituds, etc., durant el seu exercici.
  9. La persona professional no farà publicitat dels seus serveis falsament o de manera falsa, que pugui induir a engany o frau directe. El mateix s'aplicarà a les pràctiques professionals, les quals, a més a més, han d'estar avalades per la millor evidència científica disponible. Quan les pràctiques professionals estiguin relacionades amb tècniques experimentals o similars, es farà constar, especialment si les pràctiques han estat contractades per particulars o empreses/entitats no relacionades amb l'àmbit de la recerca i/o docència.
  10. Quan es realitzin comunicacions, els professionals facilitaran la informació de la forma més acurada possible, i de manera que s'ajusti a la veritat, exceptuant la casuística subjecta al secret professional, que s'haurà de respectar.
  11. Els professionals poden fer ús dels emblemes i/o simbologia col·legial i corporativa, sempre atenent a les previsions de bon ús i bona fe. En cap cas l'afegit d'aquesta simbologia s'ha d'interpretar com una acreditació de l'expertesa del/a professional per part del Col·legi.
  12. Les persones professionals de la criminologia rebutjaran aquells encàrrecs que vulnerin expressament la legislació vigent i/o la dignitat i els drets de les persones. Així mateix, no acceptaran encàrrecs destinats a discriminar, assetjar o manifestar odi contra persones o grups de persones. Tampoc prestaran els seus serveis quan estiguin impossibilitats per causa legal o fàctica per a complir les seves funcions i les seves responsabilitats vers les persones, entitats o empreses contractants.
  13. Sens perjudici del que es recull en aquest Codi, amb caràcter general, els drets i deures de les persones col·legiades, el sistema de sancions i les conseqüències de les mateixes i els mecanismes de resolució de conflictes es regiran per les disposicions estatutàries.

Article 2. De la praxi professional

  1. La pràctica professional es desenvoluparà d'acord amb la millor evidència científica que hi hagi disponible a l'àrea i subàrees d'exercici professional.
  2. La competència professional vindrà garantida per la formació acadèmica reglada i oficial, sens perjudici de l'especialització posterior en subàrees amb cursos, certificats de professionalitat, màsters, postgraus o programes de doctorat als àmbits propis. En aquest sentit, la persona professional haurà de presentar les titulacions de Llicenciat/da o Graduat/da en Criminologia, així com les titulacions que digui ostentar, quan així li sigui requerit, sempre d'acord amb la legalitat vigent a cada cas.
  3. És deure i obligació l'actualització formativa de les persones professionals de la criminologia, per tal d'oferir una praxi de qualitat.
  4. La persona professional no signarà, avalarà o farà passar com a pròpia l'actuació de terceres persones sense capacitació professional o, tenint-la, de persones no especialistes a un subcamp específic. De la mateixa manera, no oferirà la seva imatge o nom a terceres persones com a garantia de serveis a científics, aliens als camps d'actuació de la criminologia o serveis clarament i manifestament contraris a l'evidència científica.
  5. A la pràctica professional, sigui quin sigui l'àmbit, però especialment a l'àmbit forense i acadèmic, les persones professionals de la criminologia han de presentar informació i/o dictàmens fiables, reals, basats en la millor informació disponible i sempre respectant les opinions legítimes contràries que sobre el particular existeixin.
  6. Tota la informació rellevant per oferir serveis, així com les informacions conegudes per elaborar dictàmens i/o complir les feines encomanades, seran degudament custodiades amb les garanties pertinents a cada cas. Amb independència del format de la informació (digital, físic, escrit, oral, etc.), només podrà ser compartida d'acord amb el destinatari dels serveis en les formes acordades, sens perjudici de les excepcions contemplades en relació amb el secret professional.
  7. A l'àmbit de la docència, les informacions obtingudes durant l'exercici professional no podran fer-se servir sense permís de les persones/entitats/institucions, i sempre es farà degudament anonimitzada i modificada per poder garantir els drets corresponents.
  8. Les persones criminòlogues, quan elaborin dictàmens, informes o documents d'anàloga naturalesa, tindran presents els principis de prudència, claredat, coherència, precisió, rigorositat, plausibilitat i parsimònia. Dins d'aquests, s'hauran de detallar totes les informacions rellevants i justificar les conclusions obtingudes, així com l'adequació de les tècniques emprades per a obtenir les mateixes. A més, la persona professional corresponent té el dret i el deure d'identificar-se com a signant del mateix, tret dels casos on, per raons contractuals no contràries a la legalitat vigent ni en frau de llei, els drets de la documentació generada pertanyin a tercers, on només tindrà el dret de fer-ho.
  9. Els professionals de la criminologia no demanaran, acceptaran ni oferiran regals o incentius, siguin de la naturalesa que siguin, per tal de canviar les conclusions obtingudes al seu desenvolupament professional o el seu criteri professional davant un fet o fets determinats. Aquesta previsió no és contrària als honoraris professionals convinguts amb la persona destinatària dels serveis professionals.
    • Aquesta regla de conducta és compatible amb la possibilitat de rebre compensacions econòmiques o d'altra naturalesa quan la relació professional esdevingui fruit de la consultoria o sigui per compte d'altri. És concordant amb els supòsits relatius a les beques i/o ajuts a la recerca o als programes de mentoria i patrocini d'empreses. En aquests casos, aquestes relacions específiques han de fer-se constar públicament i notòriament i no afectaran de cap manera al criteri professional.
    • De la mateixa manera, els professionals podran acceptar regals, proves pilot i/o mostres de programes, productes o similars, intercanvis d'informació educativa i/o assistència a formacions, congressos o activitats d'anàloga naturalesa, sempre que aquests mai s'ofereixin a canvi de canviar les conclusions obtingudes al seu desenvolupament o criteri professional davant un fet o fets determinats. Tampoc podran donar lloc a conductes i/o serveis contraris o perjudicials per a la professió i/o la legalitat vigent.
    • Les persones professionals no aprofitaran les relacions directes amb empreses i/o institucions públiques per redirigir actuacions professionals a la seva praxi privada. De la mateixa manera, no aprofitaran les relacions indirectes amb les mateixes, empreses i/o institucions privades o particulars, per obtenir beneficis directes a la seva pràctica privada. Això no serà incompatible amb la col·laboració motivada convenientment amb aquestes entitats i/o persones.
  10. La persona professional només podrà certificar, signar, avalar o tutelar aquells serveis i/o informes que, sense haver estat generats directament per ella (p. ex., per part d'un equip de treball, persones becàries, etc.), no hagi estat revisat en última instància per ella mateixa.
  11. En cas de conflicte d'interessos, real o potencial, haurà de fer-lo constar i comunicar-ho en temps i forma davant les agències/destinataris de serveis competents en cada cas. A tots els àmbits, però especialment al forense, si un conflicte d'interessos no pot solucionar-se, s'atendran els criteris corresponents per recusar al professional, rellevar-lo del càrrec/situació professional puntualment o similars. En el cas de les persones professionals acadèmiques, aquestes obligatòriament ho faran constar quan així sigui pertinent tot seguint les pautes de les publicacions corresponents i, davant absència de pautes, ho hauran de fer mutu propi.
  12. Les persones criminòlogues no donaran suport a tots aquells encàrrecs que rebin per part de qualsevol institució/persona quan la finalitat sigui la vulneració de drets fonamentals, sigui directament o indirectament. De la mateixa manera, les persones criminòlogues poden, d'acord amb les seves conviccions, creences, fe o ideologia, abstenir-se de participar en encàrrecs contraris als seus principis personals, sempre que la no actuació no vulneri drets fonamentals.
  13. Les persones professionals han d'informar al receptor dels seus serveis de totes aquelles qüestions relatives a les actuacions a tenir en consideració.
    • En cas que els receptors dels serveis siguin menors i/o persones incapacitades, sigui directament o indirectament, els/les representants legals o tutors/res seran informades convenientment d'aquestes qüestions.
    • En els casos on es pugui lesionar drets fonamentals, o les informacions estiguin emparades pel secret professional, quedarà exempt d'aquesta obligació. En aquests supòsits sempre s'han d'informar a les autoritats competents en cada cas.
  14. Quan un encàrrec impliqui, directament o indirectament, a víctimes, menors, gent gran, (ex) persones privades de llibertat, malaltia de salut mental o qüestions d'anàloga naturalesa, es vetllarà per actuar amb la màxima diligència i en cap cas es podrà oferir un servei o acceptar un encàrrec que vulneri els drets fonamentals d'aquestes persones.
  15. Quan els serveis professionals s'ofereixin en col·laboració amb tercers (altres professionals, personal en formació, alumnat en pràctiques o personal d'anàloga naturalesa) és obligatòria la seva comunicació a les persones i/o entitats destinatàries dels serveis, les quals podran acceptar o rebutjar aquestes col·laboracions.

Article 3. De la independència professional

  1. Les persones criminòlogues exerciran la seva professió lliurement i amb total independència, d'acord amb la legalitat vigent.
  2. Les persones professionals tenen dret a posar fi a la seva tasca i, en cas que sigui necessari, denunciar la situació davant les institucions competents, quan creguin que no poden actuar amb total independència. En aquest sentit, poden rebutjar qualsevol instrucció i/o mandat contrari al seu criteri professional, sigui quina sigui la seva procedència (receptor/a dels serveis, col·legues, altres professionals d'altres branques o qualsevol altra persona o entitat).
  3. En cas que es rebutgi continuar prestant el servei per no poder fer-ho amb independència o ser recusat pel mateix motiu, la persona professional té dret a percebre els emoluments pactats amb el receptor fins al moment de cessament de l'activitat.

Article 4. Del secret professional i la confidencialitat

  1.  La persona professional té dret i deure al secret professional.
  2. Aquest dret i deure afecta a totes aquelles dades, comunicacions, documentació i similars que han estat conegudes per a desenvolupar l’exercici professional, sigui quina sigui la seva naturalesa i/o el seu suport, així com el mitjà de transmissió. També és d'obligat compliment per part de totes aquelles persones col·laboradores i, si pots ser, s'ha de fer constar per escrit d’aquest fet.
  3. L’alliberament del manteniment del secret professional està subjecte als supòsits legalment establerts. Amb caràcter general, podrà ser alliberada del mateix quan les persones, institucions/entitats/empreses ho facin constar expressament per escrit. També s’entendrà com a circumstància alliberadora conèixer un fet que, en un futur imminent, pugui causar un greu dany a terceres persones.
    • Quan la persona professional sigui requerida pel sistema de justícia per informar de qualsevol qüestió subjecta al secret professional, aquesta haurà de demanar formalment, per mitjà dels mecanismes legals corresponents, si es troba dins un supòsit d’excepcionalitat al secret professional i confidencialitat, d'acord amb la legislació vigent. De la mateixa manera, haurà de comunicar també a la comissió deontològica aquest fet per poder demanar empara si s'escau.
    • Quan concorrin les causes esmentades per aixecar el secret professional, la persona criminòloga no estarà obligada a informar a la persona/entitat d’aquest fet, quedant a la seva discrecionalitat fer-ho.
  4. Les persones criminòlogues tenen l'obligació de guardar la confidencialitat de totes aquelles converses, documentacions, gravacions, etc., sigui quin sigui el seu mitjà de transmissió i el suport, que coneguin mentre exerceixen la professió.
  5. Aquesta informació pot ser entesa tàcitament o expressament a conseqüència de la legislació de protecció de dades vigent, o pot ser declarada com a confidencial per alguna de les parts intervinents al desenvolupament de les tasques professionals.
  6. S’haurà de tenir en compte, en tot moment, la legislació de protecció de dades pel que fa a la custòdia d'informació confidencial i/o personal. En tot cas, les persones professionals només faran servir la informació suficient i necessària per a poder desenvolupar les seves tasques amb eficàcia.
    • Les persones criminòlogues han de tenir especial cura a l’hora de realitzar comunicacions per qualsevol mitjà amb les persones usuàries/contractants dels seus serveis. Com a mínim, les mesures a prendre s'han d'entendre suficients a cada cas i a la naturalesa de cada informació.
    • No es cediran dades entre professionals sense consentiment expressat de les persones implicades. Tampoc no es podrà difondre a reunions acadèmiques/professionals dades confidencials sense consentiment. A l'àmbit de l'educació no es podrà fer servir aquest material confidencial sense consentiment expressat per fer-ho.

Article 5. Honoraris

  1. Els honoraris per serveis professionals són pactats lliurement per la persona professional de la criminologia i les persones físiques/jurídiques públiques/privades que siguin destinatàries dels serveis, d'acord amb la legislació vigent i prèviament a la realització dels serveis.
  2. En cas de finalitzar la relació professional o de no voler continuar amb la relació per haver perdut la confiança entre ambdós, o per altres motius, canvi de professional la persona professional té dret a percebre els emoluments pactats amb el receptor fins al moment de cessament de l'activitat.

Article 6. Publicitat i competència deslleial

  1. Les persones criminòlogues tenen dret a fer publicitat dels seus serveis així com de les seves tasques, sempre d'acord amb les previsions legals i deontològiques pel que fa al tractament de la informació.
  2. Així mateix, tenen l'obligació d'identificar-se convenientment com a persones titulades i el dret a identificar-se com a membres del Col·legi Professional. No podran fer ús però de la seva pertinença al Col·legi com aval de la seva expertesa  professional sense que hi hagi un acord expressat per part del Col·legi. 
  3. En relació a les empreses i/o entitats:
    • De caire estrictament criminològic, es faran constar les àrees de treball, sense que es puguin oferir serveis aliens a la professió de la criminologia.
    • De caire multiservei i/o multisectorials, es farà constar a les persones responsables dels serveis criminològics, sempre que siguin serveis diferenciats i no tasques implícites en processos i/o productes multi-agencials.
  4. En relació als mèrits, competències o coneixements de les persones criminòlogues:
    • Aquestes no es poden atribuir mèrits, competències, titulacions o qualificacions que no posseeixen;
    • Essent d’especial importància a l’àmbit de la Criminologia citar l’origen de qualsevol dada, idea o conclusió que no sigui d’elaboració pròpia. Es considerarà una mala praxis obviar voluntàriament o involuntàriament les fonts de totes aquestes informacions, que sempre han de quedar reflectides a ser possible amb la rigorositat més gran en l’exposició de la tasca/treball o similars en qualsevol mitjà pel qual es faci difusió.  
  5. Les persones professionals de la criminologia no poden oferir la seva imatge o nom com a professional per anunciar productes i/o serveis de qualsevol mena que indueixin a l’engany de les persones/empreses consumidores. De la mateixa manera, no faran publicitat, ni participaran en campanyes d'aquesta mena, de productes o serveis que faltin a la veritat o que siguin contraris a l'evidència científica, o bé, que puguin lesionar drets fonamentals.
    • Poden protegir la seva identitat real quan les circumstàncies particulars així ho exigeixin; tanmateix, l´ús de pseudònims o avatars o qualsevol tipus de protecció personal d'anàloga naturalesa no comportarà que puguin desenvolupar els comportaments anterior (i posteriorment) mencionats. 
    • De la mateixa manera, hauran  d’identificar-se davant de les autoritats competents com a posseïdors de la titulació corresponent quan sigui requerit per fer-ho, amb les garanties corresponents perquè la seva identitat no sigui revelada a terceres persones no interessades legítimament.
  6. Les persones criminòlogues no poden dur a terme actes de competència deslleial ni que contravinguin la legislació vigent aplicable a cada moment i territori.
  7. Específicament, no es farà cap mena de publicitat contrària a la legislació vigent, ni directa, ni indirectament.
  8. La persona criminòloga no farà cap tipus de captació, directa o indirectament, quan es pugui anar en contra dels drets fonamentals, la dignitat de les persones o de la funció social de la professió i ciència.
    • Això comporta l’oferiment de serveis de pagament a persones d’especial vulnerabilitat si aquest servei és ofert gratuïtament per tercers. 
    • Existirà el deure d’informar per part de la persona professional en cas d’existència dels esmentats serveis gratuïts.
    • Així com a oferir en moments de greu desvaliment els seus serveis. 
  9. No pot fer ús de terceres persones/entitats, per eludir les seves obligacions ètiques i/o deontològiques.
  10. Les persones criminòlogues no podran percebre cap contraprestació quan siguin manifestament contràries a les previsions legals en matèria de competència o de les fetes en aquest codi deontològic. Tampoc no podran oferir-les.

Article 7. De les relacions amb altres professionals de l'àrea i amb altres Col·legis/Associacions Professionals de Criminologia

  1. Les persones criminòlogues tenen el dret i l'obligació de comunicar davant el Col·legi Professional i/o les autoritats competents els fets contraris a la deontologia professional i/o delictius que arribin al seu coneixement quan sigui exercit per altres persones criminòlogues. També tindrà el dret i l’ obligació de fer-ho quan detecti casos d´intrusisme professional.
  2. No obstant l'anterior, les persones criminòlogues respectaran les tasques i serveis de la resta de professionals, no desqualificaran ni atribuiran fets delictius i/o que siguin contraris a la deontologia sense proves suficients, i evitaran la confrontació per motius professionals o personals. En termes de confrontació professional, científica i/o acadèmica, es podran rebre tots els aspectes tècnics de manera lliure, però respectuosa.
  3. Les persones criminòlogues comunicaran aquells casos en què, derivat de la utilització de tècniques acientífiques o manifestament atemptatòries contra els drets fonamentals, s’estigui oferint serveis i/o productes que puguin lesionar drets fonamentals, la salut de les persones, el seu desenvolupament com a persona o que atemptin contra la seva dignitat.
    • En casos d’experimentació, de caire professional tècnic o acadèmic, que pugui col·lidir amb drets de les persones, s’haurà de sotmetre's, com a mínim, una comissió d'ètica que aprovi el desenvolupament d'aquestes tasques.
  4. Les persones criminòlogues comunicaran a les autoritats professionals els casos en què rebin greuges directes o indirectes per part d'altres professionals, durant el desenvolupament de les seves tasques professionals.
  5. Les persones criminòlogues respectaran els òrgans de govern del Col·legi Professional de pertinença, així com dels altres Col·legis d’altres territoris o de l’eventual Intercol·legial -Consell de Col·legis-. El mateix serà d'aplicació pel que fa a altres Col·legis d’altres professions amb les quals es comparteixi l’àrea professional. Es respectaran i s’atendran amb diligència totes les citacions o requeriments que, a l'exercici de les seves funcions, facin aquests òrgans o els seus representants, tot atenent a les regles de coordinació, reciprocitat i reconeixement expressades a aquest Codi Deontològic.
  6. Les persones criminòlogues poden establir controvèrsies, dins de les regles de la sana crítica, respecte a les actuacions o opinions professionals d’altres col·legues. Tanmateix, les mateixes només faran referència als components tècnics, teòrics, científics, etc., relacionats a l'exercici professional.
  7. En cas de conflicte davant d’aquestes crítiques o similars, així com la pràctica professional, amb relació a serveis o destinataris dels serveis, les persones criminòlogues tenen el dret de demanar empara al Col·legi, per tal que es pugui resoldre el mateix mitjançant les vies previstes.
  8. Quan les persones professionals adquireixin condicions especials que impedeixin el correcte desenvolupament de les seves tasques, ho hauran de comunicar al Col·legi i als destinataris dels serveis. Tanmateix hauran de comunicar qualsevol circumstància personal que afecti el desenvolupament professional, sempre amb totes les garanties de confidencialitat, com ara, canvis de domicili, etc.
  9. Les persones professionals s’obliguen al manteniment de les càrregues  derivades del seu exercici professional i de la seva activitat.

Article 8. Dels destinataris dels serveis

Les persones criminòlogues:

  1. Exerciran amb total rigor i honestedat la seva professió, reconeixent els seus límits competencials i/o de qualificació professional.
  2. Derivaran o demanaran ajut, segons procedeixi, en els casos on la seva competència professional no sigui suficient.
  3. No realitzaran actuacions o activitats amb destinataris de serveis/productes d'altres persones professionals amb enganys, males arts o procediments reprovables o delictius, o bé, contraris a l’ètica professional.
  4. Queden obligades a la legislació aplicable en matèria de protecció de dades i al secret professional.
  5. Estan sotmeses a l’obligació d'acreditar davant del destinatari dels serveis/productes la seva qualificació professional a l'àrea de què es tracti.
  6. Han de tractar a les persones/entitats receptores dels serveis/productes d’acord amb els principis ètics aquí recollits, així com amb respecte i dignitat.
  7. Hauran de donar tota la informació necessària perquè les persones/entitats receptores dels serveis/productes puguin, lliurement i d'acord amb les seves conviccions personals, de fe, ideològiques o similars, decidir vers aquests.
  8. Són lliures d’acceptar encàrrecs d’acord amb el dret d'objecció de consciència i ciència i d’acord amb el respecte a la seva llibertat personal, sempre amb respecte vers l'altra part.
  9. Els i les professionals de la criminologia han d'informar els clients i les clientes sobre la conveniència de gestionar i resoldre els conflictes que els afectin per mitjà d'acords extrajudicials, i també sobre la mediació i altres fórmules de resolució de conflictes establertes per llei, diferents de l'acció judicial. En els mateixos termes, han de procurar resoldre els conflictes que tinguin en l'exercici de la professió per mitjà de la mediació o altres formes extrajudicials de resolució de conflictes.

Article 9. De les relacions amb altres professionals i institucions

  1. Amb caràcter general, queden expressament reconegudes les limitacions, drets i deures de l’article set (7) d’aquest Codi que siguin d'aplicació amb relació a altres professionals i/o institucions alienes a la criminologia.
  2. Donada la naturalesa de la pràctica al nostre camp, la persona professional donarà la importància deguda a la col·laboració amb altres professionals i ciències.
  3. Les persones criminòlogues faran ús de les seves competències professionals amb les mateixes condicions que a altres àmbits específics d'aplicació de la ciència criminològica.
  4. En tot cas, les persones criminòlogues respectaran les competències professionals d'altres col·legues o companys de professió d’altres ciències, així com les habilitats, ja siguin específiques o compartides, dintre de l'àrea corresponent de desenvolupament científic.
  5. Les persones criminòlogues no duran  a terme pràctiques professionals o inadequades que atemptin contra el normal desenvolupament professional de terceres persones professionals o de les institucions a les quals presti els seus serveis.
  6. Les persones criminòlogues, dins de les seves tasques professionals, tenen el dret i l'obligació de denunciar les males pràctiques professionals o l’intrusisme professional tenint en compte les mateixes regles exposades a l'article set del present codi.
  7. Les crítiques en les mateixes condicions a les que fa menció el punt sis (6) de l’article set (7) d’aquest codi són enteses com a necessàries i constructives.

Article 10. De la responsabilitat civil

Les persones criminòlogues, durant l’exercici privat de la professió, tenen el dret i l'obligació de tenir degudament coberta la seva responsabilitat professional. El Col·legi podrà oferir opcions per cobrir-la dintre de les seves possibilitats, no essent obligatori per a les persones col·legiades contractar aquesta cobertura proveïda pel Col·legi.

Disposicions finals

El present Codi Deontològic és un text viu, què haurà d'adaptar-se a qualsevol canvi normatiu, científic o social que afecti a la professió i l'ensenyament de la nostra ciència.
El Codi Deontològic entrarà en vigor l’endemà de la seva aprovació per l’Assemblea del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.